9-12-11
*
Maria, abans de parir, llegeix un llibre:
¿què li diran tan belles paraules?
Inclina un cap amb joies, la corona pesant
que un pintor majestàtic li ha atorgat.
Amb unes mans tan fines, oh Maria de Gant,
amb els dits més suavíssims, tu que esperes infant,
¿recites les paraules sobre el verd de la seda?
La llum del que llegeixes se t’encanta al front,
¿són paraules d’amor, dama de perles i robins,
les que t’arriben tan endins?
Nodreix l’infant, Maria, que l’hora es va acostant,
nodreix-lo amb saviesa dels fulls que vas passant.
¿Què son, Maria, cançons o bé oracions?
Canta en veu baixa, reina amb assutzenes,
ni un núvol de tristor, ni un pensament de penes.
*
Olga Xirinacs-8-12-11
*
Pintura de Jan Van Eyck (s. XV)
5 comentaris:
Bell poema que uneix l'infantament de l'Infant i de la Saviesa...
Per una mare abans de parir , segur que les oracions i les cançons són la mateixa cosa...
Petons,
M. Roser
Quin poema més bonic per un quadro hipnòtic.
Dius tota la tendresa de la maternitat.
Gràcies, olga.
Hi ha moltes maneres de mirar un quadre. La teva, m'ha encisat.
Preciós, Olga! precisament ara venia d'una pàgina on llegia un bocí dels evangelis apòcrifs, que hauré de buscar, perquè era ben interessant. Buscava informació sobre el part de Maria i m'he topat amb el part de la seva mare, Santa Anna.
Quines coses més interessants em falten, encara, per conèixer i aprendre...
montse
Publica un comentari a l'entrada