*
11-5-11
*
La Roseta és la protagonista del meu conte "Patates fregides"(Edebé). La Roseta es va criar en una parada de caramels tous, patates fregides, pegadolça, fruits secs i altres llaminadures. De primer, la Roseta només coneixia el món a través dels cavallets dels taulells on despatxaven els seus pares, que feien un quadrat, en forma de casa. Veia cames que anaven amunt i avall. Va passar força aventures, al mercadet.
La Roseta va créixer, ja era una noia preciosa i li deien Rosita. Així va donar nom a una cervesa que s'ha fet cèlebre al país, rossa i amb bon cos.
La Rosita, aparellada amb un sindicalista fanàtic de les reivindicacions, manifestacions, pancartes, vagues, banderes, consignes i mítings, hi trobava gust.
De gran encara és més maca, li diuen Rosa i sempre em saluda quan ens trobem. Un dia em diu que pensa presentar-se per Catalunya Lliure (Calli) com a candidata a l'alcaldia.
Ara la veig retratada per tot arreu amb el seu pom de roses tan delicades com ella. M'he compromès a posar al blog el seu cartell electoral. Mireu quin somriure tan dolç... Voteu la Rosa. Voteu Catalunya Lliure (Calli).
*
Postal de París de 1918.
"Patates fregides", finalista del Premi Edebé 1994, es va reeditant contínuament, en català i castellà. ¿A qui no agraden les patates fregides?
6 comentaris:
Sembla que les patates fregides i les llaminadures fan créixer amb el cap clar i la cara formosa. Millor que la dieta mediterrània.
Vinga va, vaig a cercar unes patates fregides de la Marisa (al costat de ca meva, les millors patates que he tastat mai) i a votar per la Rosa1
Jo també votaré per la Rosa.
Amunt Calli i amunt les patates fregides!!!
El meu vot per a la Rosa, de Calli!
Costa de trobar algú que ens representi amb dignitat, sobretot en dignitat.
(Per molts anys, estimada Olga, avui és el teu aniversari!)
Senyora Olga,
llegeixo a la seva biografia que tal dia com avui, fa tres quarts de segle, vostè va venir al món.
En tot aquest temps vostè ha repartit molta felicitat, de vegades envasada en formats literaris i artístics.
Moltes felicitats! Ah!, i que sigui per molts anys més i amb salut.
Olga com que emsembla que avui és el teu aniversari, que en compleixis molts més i que jo ho pugui veure...
A mi també m'agraden les patates fregides, però que no siguin olioses...
Jo miraré si al meu poble hi ha alguna Rosa per poder-la votar.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada