31-5-11
*
S'acaba el mes de maig i continuem igual. Vull dir al país. Els tarragonins som ciutadans de província, com els de Barcelona, Lleida i Girona. El que passa és que la nostra província, la Tarraconense, dominava mitja Hispania en els seus bons temps. Dic que som ciutadans governats per delegats i funcionaris estrangers des del temps dels romans. I això, senyores i senyors, imprimeix caràcter. I tant. Som així i així ens mantenim. Amb el peu de Cèsar que ens trepitja. Vençuts pels estrangers, perquè província ve del llatí "pro vincere" o terra dels vençuts, més o menys. Barcelona també, encara que és menys important que Tarragona. Això en el sentit civil, perquè en el religiós també ens dominen els delegats estrangers. Abans encara Cèsar i el déu eren el mateix, però des que es van descompartir, són dos amos, els que ens sotmeten. I ja dic, estem a finals de maig del 2011 i ningú reacciona. Tenim ànima d'esclaus, i es demostra en les eleccions. Som així.
Pel que fa al fervor blaugrana, penso que si tots els barcelonistes tinguessin un mínim d'esperit català, que els fa bona falta, ja seríem independents de fa temps. Hi ha coses que no lliguen. El que sí que lliga amb els romans i el caràcter que ens van llegar és allò del pa i circ, i cada vegada més: més circ i més esclaus, que aquesta és la intenció dels nostres amos
I encara hi ha qui acampa tan tranquil·let a les places. Així no es fa cap revolució, sinó esbarjo d'aventura a la llum de la lluna. No ens hi encaparrem: vam perdre totes les guerres i les continuarem perdent. Mentrestant, els dinerons són ben guardats i els adolescents fan cues de dos dies- sense anar a classe, amb consentiment de pares i autoritats que haurien d'exigir l'assistència a l'escola-, per comprar les entrades d'un concert qualsevol i enriquir un deuet adolescent. I els adults viatgen i paguen entrades per omplir els estadis. Quina conya, això de la crisi... De diners en sobren, pel que es veu i la realitat demostra. I nosaltres, dels més rucs d'Europa. Sempre sota el peu de Cèsar. Ave.
*
Foto d'OX
6 comentaris:
Tens tota la raó, poca cosa és pot afegir...
Quin reportatge més ben fet, de la situació actual! Visca la intel.ligència!
En relació amb el futbol (és a dir, amb el Barça), aquesta tarda he escrit això:
"energies Si mateixes esmercéssim les en...".
Olga, llegint el teu encertat article, m'ha vingut a la memòria un concurs de Catalunya Radio per buscar la paraula més escaint en català. Va sortir la paraula "mesell". Vaig trucar-hi per dir que si aquesta era la paraula més representativa de la nostra llengua, gairebé em feia vergonya de que fos la meva.Ja sé que sempre hem tingut algun peu gegant disposat a trepitjar-nos, però el que no podem fer és acceptar-ho i fer-ne bandera.
Penso que les acampades potser són un primer pas, perquè cal que lluitem per les utopies.
En el fons , però, he de dir que m'han tornat a l'època "hipy".(M'he sentit com si fes un miting).
Una abraçada,
M. Roser
Catalunya està lligada a un Estat que, en els darrers dos segles, l'única guerra que ha guanyat va ser la lliurada contra el propi poble.
Com podem anar bé, amb aquesta tropa!
Ja ho crec que si Catalunya aspirés a la independència, la tindria...
El parament dels acampats ja comença a cansar. No crec, com tu, que tot sigui esbarjo. Estic segura que molta gent hi ha anat de bona fe i ha aportat idees noves però, entre ells, hi ha els aprofitats de sempre. Amb els hippies hi he pensat solament en la superficie perquè els hippies feien d'apòstols de la mandra i varen dur la droga al poble.
Com sempre, m'ha agradat llegir-te, Olga.
Publica un comentari a l'entrada