*
2-5-11
*
Avui, 1 de maig, el Passeig Arqueològic (Muralla) estava tancat. Volia estrenar una màquina de retratar nova i hem fet un tomb pel Patrimoni romà, ple de turistes.
Els murs romans venerables de la Part Alta contenen racons tan enlluernadors com aquests de les escombraries rebentades a ple sol.
Les làpides del cèntric carrer de la Merceria, a tocar de la catedral, ja fa molts anys que pateixen una desídia agònica: s'esborren lentament sota mirades impassibles i les humitats les destrueixen. No hi ha hagut govern que en tingués cura ni orgull. I volen presumir de ciutat cultural...
Al temps del gran arquitecte venecià Piranesi (1720-1778) era moda gravar les grans ruïnes de Roma, amb els pastors i ramats que es passejaven trepitjant les glòries antigues.
Com vaig dir ja fa uns quants anys, nosaltres encara ens pixem en el Patrimoni.
*
*
11 comentaris:
Molt bona denúncia Olga.
Jo, que visito Tarragona sempre que puc, és una ciutat que penso que, amb els anys, ha sabut guanyar un encant i una vida i energia molt positives (ho dic totalment com a visitant ocasional de la ciutat). Així que se m'escapen aquests detalls (que no per ser detalls no deixen de ser greus) els quals, realment, fan molta pena i demostren una manca de respecte amb la nostra pròpia història que fa feredat.
Si no estem orgullosos ni del nostre passat és que ja som branca d'empelt en altres camps.
Per degràcia no només és a Tarragona. El que no entenc és quin criteri segueixen els polítics per conservar el nostre patrimoni, doncs hi ha llocs que estan molt ben restaurats i protegits (i on si deixen molts dinerons) i d'altres
que es van deteriorant sense que ningú en tingui cura.
Si els pobres romans eixequessin el cap, es trobarien unes deixalles per barret...
Petons,
M. Roser
Tot això e resulta familiar. A Eivissa estem pitjor.
El que és del comú no és de ningú, es diu. Educar-nos en civilitat és la gran lluita.
Aquest cap de setmana hem passat un parell de dies a Tarragona, i malgrat una certa deixadesa en el concepte històric -l'amfiteatre acabarà desintegrant-se del tot i desapareixent si no el protegeixen-, ens hem endut tres joietes: un meravellós dinar a Casa Manolo (al barri de pescadors), una espectacular victòria del Barça sobre el Madrit que poguérem veure en una pizzeria de la Rambla Nova i un volum de delícies poètiques, La taronja a terra que també compràrem en una llibreria de la Rambla.
Salut i Terra
Se'ns omple la boca amb Patrimoni de la Humanitat i encara falten alguns elements per protegir.
És que això del Patrimoni no ven, ni corre en circuits, ni pot dur banderoles publicitàries. Ara, que es pretén acabar amb les Humanitats a canvi de tenir una societat de tècnics illetrats, no ens haurà d'estranyar que, cada cop més, es mirin les velles pedres com una nosa que potser caldria aterrar. Al cap i a la fi ja hi ha els testimonis en vídeo no? (llegeixi's amb ironia, o sarcasme directament)
Doncs no et dic a Barcelona...Jo sempre em pasejo pel Barri Gòtic, pel Raval, el barri de Rivera...No pots imaginar-te la pudor de pitxums que fan alguns carrers. Cada dissabte a la tarde era el passeig que feia amb el meu pare, fins al port a veure els "barcos". Com anyoro aquell silenci i tranquilitat que regnava per aquells carrers...Una abraçada: Joan Josep
És un mal generalitzat, però no per això excusable. El problema és que les pedres velles no voten i els que llencen les escombraries sí. Molt trist.
Publica un comentari a l'entrada