19-5-11
*
La humitat avui és del 80 %. Costa que llisqui la roba, s'entela el mosaic, les mans s'enganxen als teclats, el cos es torna pesant i la xafogor fa que arribis a casa més fatigat que el normal. Aquí a Tarragona estem així tot l'estiu. De nit, com que la temperatura no baixa, la gent s'està al carrer parlant i cridant (sí, cridant, perquè pertorbar el silenci és un estímul) fins altes hores i cal tancar les finestres per aconseguir agafar el son. Aire condicionat, doncs, roba de cotó ben fina per dormir i pólvores de talc, de dia a les mans, per tocar els teclats, i de nit al cos. Però som a meitats de maig, només...
L'ideal, per contrast, és baixar lentament les escales marines, aigua avall, com qui s'endinsa en un somni. Anem baixant a través de verdors infinites i només sentim frescor a la pell i cap soroll. Avall, endins, una suavitat d'algues on descansen els peus fatigats i una lleu ondulació de l'aigua matisada i profunda, que et fa entrar en un son diferent, i t'hi deixes anar, i mai hauries dit que s'hi estava tan bé.
*
Dibuix d'OX
6 comentaris:
El fons marí és un lloc ideal per escoltar el silenci...I el bressol més frescal.
Ja? Ja ha arribat aquesta xafogor a Tarragona? Ai las, esperem que trigui una mica més, no?
L'has descrita tan bé que ja m'està agafant la suor... freda.
La mar ens abraça com una mare primigènia.
la descripció de la davallada per aquestes escales ja és refrescant per si mateixa, gràcies!
sortosament les tempestes han allunyat una xafogor que venia més d'hora del que estem acostumades.
No sé perquè, però la imatge de les escales marines m'ha fet pensar en una mena d'Ofèlia...
Quin somni tan bonic per refrescar-se, aquest de les escales marines...
A Tarragona gairebé el podeu fer realitat, baixar fins el fons marí no, però les nits d'insomni passejar-se per la platja amb els peus a l'aigua i amb un bon clar de lluna!!! El mar és molt relaxant.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada