8-5-11
*
Bon dia, mare,
la teva filla gran, que encara no tenies quan seies en aquest banc al jardí d'estiu, et saluda. No goso abraçar-te, perquè el teu vestit d'organdí o de gasa -no ho sabria dir- folrat de seda es podria rebregar. Et noto els ulls picardiosos i la maneta mig amagant un somriure, i per això dedueixo que qui et retrata és el jove Oscar, el teu estimat Oscar, a qui deies nen quan feia ben poc que havies arribat a Catalunya. Però el nen era el fill únic de casa seva, i no podies dir-li d'altra manera, que els futurs sogres imposaven, ja ho crec.
Ara et miro des de la distància. M'agradaria que el teu ventall de plomes m'acariciés la cara. A través de cartes i retrats he anat retrobant la teva joventut però no hem coincidint en el temps de noies. Tu vas ser molt alegre: cantaves com un rossinyol, tenies molts amics, molta família jove, un pare sever, una mare dolcíssima i un promès seriós. Jo he heretat la seriositat del teu Oscar i el teu cor compassiu.
T'he sobreviscut, mare, i no sé si ho saps. He passat ben de llarg els anys de la teva mort i ara en faré setanta-cinc. Mare, no m'hauria pensat mai que hi arribés. Els anys de la meva lleugeresa, com la teva en aquest jardí jove, ja van passar, quan contemplava les estrelles i fèiem festes al jardí. Vas sofrir una guerra dura, jo amb tres mesets i el teu home, jove, lluitant a la cruenta batalla del Segre, una de les pitjors; i després amb tifus a l'hospital de Manresa. I tu m'alletaves, mare, i em posaves el dit a la boca quan tiraven bombes a la Rambla, perquè el soroll no em rebentés l'oïda.
Mare, em sento cansada, ¿saps? I no he passat cap guerra. Tota la meva família ha après a estimar-te. Però jo voldria ser ara ja amb tu, en un jardí com aquest, amb un vestit ben bonic i airós i flors al pit, i enraonaríem de tantes coses... Gràcies per haver-me portat a la vida, mare.
Adéu,
Olga
*
15 comentaris:
Olga, quanta emoció i tendresa reflecteixen les teues paraules.
Un bell homenatge filial.
Salut.
Com m'hauria agradat ser jo qui escrivís aquestes paraules. Gràcies per aquest bell regal nocturn. Demà parlarem d'això i de la vida. Petonets!
Jo no vaig podir assistir ni a l'enterrament de la meva mare. Estava a l'Àfrica. El meu germà no va voler enrrederir-lo i no vaig trobar convinació d'avió. Són aquelles petites ferides que et queden a dins...Sembla que no li hagués pogut dir adéu. Una abraçada: Joan Josep
Precioses i emotives paraules. Mentre les llegia m'ha semblat que el vestit voleiava feliç.
Salutacions.
Olga, potser no podré entrar per aquí durant uns dies, per això m'avanço per felicitar-te pel teu aniversari.
( Desitjo que t'arruguin molt el vestit a força d'abraçades! ;-) )
Per molts anys Olga!
Impossible llegir la teva carta a la teva mare i no plorar. Beneïdes llàgrimes, però, que ens fan sntir vius, comprovar que el cor és la seu de la saviesa de l'amor.
Ui,ui,ui, Olga, no sé exactament el dia, però et felicito, ja, perquè sembla imminent: PER MOLTS ANYS!!!
i la teva mare segur que encara no vol que vagis a fer-li companyia. A les teves paraules deu haver mogut el cap i deu haver pensat "quines coses té, la meva filla, a qui encara li queda tant per fer!"
Una abraçada des d'un diumenge tristoi (per la pluja que no crec que trigui gaire)
Olga, gràcies pel teu comentari d'ahir, que m'ha esperonat a treure'm la son de les orelles.
Hi ha tant amor en aquesta carta, que envejo no haver pogut viure uns sentiments semblants envers la meva mare. La vida i la seva circumstància.
Compleixes en breu una edat molt bonica. Sigui quan sigui, felicitats, poeta!
Una abraçada!
Olga, la carta a la mare m'ha corprès i mira que jo no sóc de llàgrima fàcil. Trobo que una mare que en el record, desperta aquests sentiments després de tants anys , devia ser una persona entanyable i per la foto veig que era una noia molt eixerida.
Saps, diuen que quan ens fem grans la bellesa no es perd, passa de la cara, al cor...
Petons,
M. Roser
Les mares sempre estan amb nosaltres.
Jo me la estimava molt,llàstima que ens deixés tan aviat.
Oh! Que bonic! Gràcies per compartir aquestes coses amb nosaltres! Em sento part d'aquesta saga i n'estic ben satisfeta! Una abraçada!
Olga, és preciós. No puc dir massa cosa més, la veritat. Tan de bo la teva mare arribés a llegir aquestes ratlles tan tendres, tan dolces, tan plenes d'estimació i de vida.
Pots estar orgullosa de la teva mare, que ella segur que ho està de tu.
Olga:
Primer de tot el vull felicitar pel teu aniversari, en segon lloc per haver fet un escrit tan dolç, tan tendre que acarona el cor.
Una abraçada molt forta.
Anna
Publica un comentari a l'entrada