30-5-11
*
No sempre és temps de collir taronges, però el cert és que tot l'any se'n troben. Mireu, sinó, la preciositat de taronges que es van aplegar a casa dissabte dia 28.
Les amigues bones lectores i persones entranyables de Sabadell que formen el grup Ex-Libris, van visitar Tarragona, tombar per la ciutat, dinar al Serrallo i trobar-se després a casa per comentar aquest llibre de poemes que és "La taronja a terra". Saludo des d'aquí les que no els va ser possible el viatge. És reconfortant parlar de poesia perquè la poesia té infinitat de camins que arriben des de la vida pròpia a la vida universal. I els temes que es deriven d'un pensament solen ser experiències amenes que ens fan conèixer els distints punts de vista. Poesia no és llegir flors boniques i cels blaus, i això els bons lectors ho saben. Poesia és preguntar-se el per què de moltes coses que no tenen resposta.
Aquestes amigues eixerides ja havien tingut la gentilesa de visitar-me l'any passat i ens ho vam passar celestial bevent xartrès del verd. Ahir va ser cafè i orxata, que feia calor i la gent ja estava prou animada amb la perspectiva del Barça.
Gràcies pel suport i l'alegria, i que llegir us faci sempre felices.
*
4 comentaris:
Sempre és bonic tenir bona sintonia amb persones que estimin la paraula ben escrita i fer-la petar una estona(no són tan rodonetes com les taronges)... Suposo que et devies sentir molt bé. La foto de l'altra post no se m'ha obert.
Petons,
M. Roser
Aquestes són les visites que ens fan contentes. L'amistat dels llibres és un do!
Què tindrà l'aigua quan la beneeixen?
Què té l'escriptora quan tot sovint està envoltada d'admiradors?
M'agrada molt el que dius de la poesia, m'emociona i jo també m'hi sento molt identificada.
Publica un comentari a l'entrada