22-4-11
*
Enguany, entre roses i llibres, Divendres Sant és dia de meditacions diverses i transcendents. Per exemple, considerar si la bella figura del retaule és mascle o femella. Sabem que els àngels tenen sexe perquè la pintura ho revela moltes vegades. Però hi ha sants que dissimulen bé la seva condició. Aquí veiem cabellera rossa, pròpia de països nòrdics o d'aures celestials. Només amb aquest fragment se'ns fa difícil decidir, però és precisament el detall el que em fa escriure. La rosa, afegida, podria fer pensr que aquest és un Jordi simbòlic, disposat a donar la seva divisa d'amor. Però també podria ser una noia de mirada casta a qui l'enamorat acaba de donar la rosa.
Qui coneix la figura sencera sap de què va. Jo només dic que la bella persona podria llegir un llibre, escriure una carta d'amor o contemplar el cos estimat amb ulls amorosos que traspassen el temps i el fixen a l'eternitat.
*
Fragment de retaule de Bernat Martorell.
*
6 comentaris:
La imatge transmet serenor i bondat, que falta ens fa.
El punt que regalen aquests dies les germanes Paulines a la seva llibreria diu:
"Llegir és una forma de felicitat. Un llibre obert és un cervell que parla, tancat, un amic que espera, oblidat, un amic que perdona, destruït, un llibre que plora"
Una abraçada: Joan Josep
Em considero una mica analfabeta an art pictòric, per això no conec el quadre sencer. Amb una mica d'imaginació, com que porta una rosa , jo diria que potser llegeix un llibre...
Joan Josep, que boniques les paraules d'aquest punt de llibre.
I de collita pròpia ...i restaurat, un amic agraït!!!
Petons,
M. Roser
Les ambigüitats, probablement, ja eren ben presents fa molts segles (no som tan moderns)
El masculí i el femení són condicions metafísiques dels éssers, és a dir, que van més enllà del seu sexe biològic.
Tal com diu el porquet, les ambigüitats fa molt temps que sóbn presents al món de l'art. Estava pensant, mentre et llegia, en el gran coreògraf Maurice Béjart, mort ara deu fer un parell d'anys, en com tractava els seus ballarins en alguns dels seus muntatges, d'una manera totalment assexuada. Altres vegades no, ep! però és que la visió del fragment del retaule que ens regales - amb rosa de la teva collita- m'ha fet pensar en un dels ballarins del Bolero de Ravel, coreografiat precisament per Béjart.
No em facis gaire cas, de vegades una imatge em pot suggerir mil paraules (o mil paranoies)
Quant al sexe dels àngels... jo sempre he pensat que tots, tots, tots els àngels eren homes. I també els dimonis! (i això que hi ha cada "dimònia" a la Hª que deixa-la anar!)
doncs això: les meves paranoies de dosquarts de dotze...
Publica un comentari a l'entrada