*
24-3-11
*
Hi ha viatgers exquisits que recorden amb gust els llocs singulars que han visitat; repeteixen aquestes visites i després en parlen amb altres afins, també exquisits, com si es reunissin cada tarda a prendre la xocolata o el wisky als mateixos llocs que esmenten. Així el lector que els llegeix es pregunta, com fa avui un periodista que no em pensava jo que caigués en aquests vulgars esnobismes; diu, després d’una frase admirativa adreçada a una persona: ”(uns mèrits) que t’obliguen a preguntar-te en què has malaguanyat la teva vida.“ En efecte: si no has vist això o allò, o no has arribat a ser això o allò, ¿en què coi has malaguanyat la teva vida, oh mortal miserable?
Ara afegiré una dada que ben segur els dilectes viatgers no han tingut en compte en visitar París i els seus racons delicats, motiu de cultes converses acadèmiques. Diu Pierre Sansot al seu llibre “Del bon ús de la lentitud” (Tusquets, 1999): “Pel que fa a les secrecions, no em sento especialment vanitós per segregar una mitjana d’un litre de saliva i un litre de bilis, que buido (aquesta és l’expressió) a la vesícula biliar i després a l’intestí. Gràcies a la nostra constitució física, el conjunt de França produeix diàriament vuit milions quatre-cents mil quilos d’excrements, és a dir, més o menys el pes de la torre Eiffel.” Només cal que hi sumeu l’augment de població i podreu tenir la dada completa del pes actual de la torre emblemàtica. Per fi puc completar el meu coneixement de la realitat francesa.
*
Collage d’OX
*
Hi ha viatgers exquisits que recorden amb gust els llocs singulars que han visitat; repeteixen aquestes visites i després en parlen amb altres afins, també exquisits, com si es reunissin cada tarda a prendre la xocolata o el wisky als mateixos llocs que esmenten. Així el lector que els llegeix es pregunta, com fa avui un periodista que no em pensava jo que caigués en aquests vulgars esnobismes; diu, després d’una frase admirativa adreçada a una persona: ”(uns mèrits) que t’obliguen a preguntar-te en què has malaguanyat la teva vida.“ En efecte: si no has vist això o allò, o no has arribat a ser això o allò, ¿en què coi has malaguanyat la teva vida, oh mortal miserable?
Ara afegiré una dada que ben segur els dilectes viatgers no han tingut en compte en visitar París i els seus racons delicats, motiu de cultes converses acadèmiques. Diu Pierre Sansot al seu llibre “Del bon ús de la lentitud” (Tusquets, 1999): “Pel que fa a les secrecions, no em sento especialment vanitós per segregar una mitjana d’un litre de saliva i un litre de bilis, que buido (aquesta és l’expressió) a la vesícula biliar i després a l’intestí. Gràcies a la nostra constitució física, el conjunt de França produeix diàriament vuit milions quatre-cents mil quilos d’excrements, és a dir, més o menys el pes de la torre Eiffel.” Només cal que hi sumeu l’augment de població i podreu tenir la dada completa del pes actual de la torre emblemàtica. Per fi puc completar el meu coneixement de la realitat francesa.
*
Collage d’OX
4 comentaris:
La realitat francesa vista des del punt escatològic és similar a la nostra.
Tal com deia la tia Salvadora, de la gola per avall tot és porqueria.
Ah, la condició humana, d'això ningú no se n'escapa...
Jo no sé en què dec haver malagunyat la meva vida ,ja que no he estat mai a París...per cert que se n'ha fet del romanticisme?
em pensava que a París estaven per
damunt d'aquestes coses tan escatològiques...Veig que no m'he perdut gran cosa!!!
Petons,
M. Roser
Està clar que, per més que ens esforcem a posar-nos mascaretes cultes i ulleres de pasta per a semblar uns autèntics genis alternatius de la cultura mundial, no som més que animals terrenals.
Publica un comentari a l'entrada