"ECHE, AMIGO, MÁS CHAMPÁN..."


*
2-3-11

*
Així fa el tango “La última copa”, i continua: “que todo mi dolor / bebiendo lo he de ahogar...”. Aquest fragment és de l’actualitat més rabiosa i demostra que, almenys des de l’any 1926, data del tango compost per Francisco Canaro (música) i Juan Andrés Caruso (lletra), el xampany (1) continua amb una salut d’allò més forta i en lloable creixement i consum. Amb dates d’avui mateix, la producció de xampany del 2010 ha pujat més d’un 10 %. També ha crescut en un 8 % aproximat la producció de cervesa.

Ens assabentem cada dia del preu abusiu del petroli, amb mala fe, perquè ara ens venen a preu d'or el que hi havia emmagatzemat a preu més baix. La guerra hi contribueix, però també els emirats han augmentat producció per abaratir costos. Resultat per a nosaltres, benzina més cara que tot ho fa apujar, i així anem amb lamentacions de viacrucis.

Per això alegra els ànims saber que consumim més xampany que mai, i més cervesa. Del vi no he llegit resultats, però amb el xampany en tinc prou, que de la vida en fa una festa. Ja sé que una part important s’exporta, però és que el consum interior ha crescut més d’un 8 %, i això vol dir que som feliços. I que, com el tanguista, demanem copes i més copes que ofeguin el nostre dolor, si és que en teníem algun. Per això proliferen tant bars i terrasses, que no podem ni circular per les voreres ni amb permís de l’autoritat.
*
(1) Sóc de la Lliga Anticava. Com que no comercio amb cava, no em veig obligada a dir la parauleta.
*
Collage d’OX

6 comentaris:

El porquet ha dit...

I els restaurants plens, que si no truques abans per a reservar ja no tens lloc...

La nostra societat es nega a abandonar el núvol de consumisme feliç en el qual vivíem.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estic d'acord amb tu: això de "cava" és una cursilada. Però si van veure obligats. Els de la comarca de la Xampanya francesa s'hi van posar tosuts i van haver de canviar el nom del producte.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La nostra economia basada en el consum de derivats del petroli es troba a punt del col·lapse.
Només ens queda esperar.

Clidice ha dit...

Pel que a mi fa ajudaré a apujar les xifres dels vins, que això de les bombolles mai m'ha fet el pes, com a molt les originàries de la Xampanya, ho sento. I les xifres de la benzina ja les vaig abaixar quan vaig poder trobar una feina de les "d'anar a peu". Vaig bescanviar uns quants centenars d'euros per poder treballar a cinc minuts de casa i no me'n penedeixo gens ni mica :)

Montse ha dit...

Ep! Es digui com es digui, el cava que no me'l toquin!

si li voleu dir xampany... per mi, fenial.

Alço la copa. A la teva salut, Olga.

Montse ha dit...

fenial! deumeu!

Genial!!! (òbviament)

se m'ha travat el teclat, que no la llengua (no encara, que tot just estem amb la primera copa)