*
1-3-11
*
Primer dia de març. Els ulls de la dona enamorada ens diuen que espera alguna cosa en aquest aire de març barrejat de vidre, glaç i intuïció de tendreses encara àcides. Cal esperar. Ella no ensenya el somriure, com no s’acaben d’obrir les flors als arbres de la fruita rosada en terres fredes. Les seves terres d’Escòcia.
Sigui o no sigui Escòcia, l’enamorada espera. Un núvol sedós d’incerteses es fa i es desfà al seu voltant. Al voltant de cadascú de nosaltres hi ha un amor. El que existeix, el que vindrà, el que es va desfer i que sempre subsistirà, tan viu que pot portar aquell plor com de vidres i fulles àcides de la primavera que encara no és. L’amor és la música contínua que no volem deixar esmorteir. No ho volem. Esperem amb els ulls confiats o entelats el moment d’encetar un somriure. A veure si el portarà aquest mes de març.
*
Composició d’OX sobre el retrat de Lady Agnew of Lochnaw, fet per John Singer Sargent.
4 comentaris:
L’amor és la música contínua que no volem deixar esmorteir. M'ha encantat això...Bona nit!
En major o en menor grau d'intensitat, tots aguaitem al mes de març amb una certa espectació, quan ens atancem a les portes de la primavera.
M'agrada aquest deix de somriure, aquest futur promès encara per viure, encara per gaudir. Seductorament insinuant, talment com l'inici d'una primavera.
De moment, a mi el dia 13 em portarà l'acompliment dels 60 anys!(i fluixet demano salut...)
Publica un comentari a l'entrada