*
25 - 2 -11
*
Em sembla que aquest títol o similar ja l’he fet servir alguna altra vegada, però és que les circumstàncies són tossudes, recarat. Ja ho diu la veu popular: “l’escriptor que està de pega, amb els collons ensopega.”
Fins ara el bon lector, compassiu, sabia que els llibres, a poc de ser editats, són immediatament guillotinats per fer-ne pasta de paper. O van directament a la incineradora. Però és que ahir, entre les desgràcies habituals del dia, es va presentar aquesta en forma d’e-mail:
“Lamentamos tener que comunicaros que el pasado mes de diciembre, el almacén que la editorial tiene en Madrid se inundó debido a un fallo en el funcionamiento del sistema antiincendios. A resultas de esta inundación, quedaron inutilizados cerca de doscientos mil ejemplares de libros de literatura entre los que probablemente se encuentre alguno de vuestros títulos.”
En efecte, aquesta editorial té títols meus en vigència, dissortadament els únics traduïts (per més inri) i que donaven un petit dret d’autor (infantils). ¡Ai, Marededéu de la Llàgrima! ¡Ai, Verge dels Set Dolors! ¿Què més pot passar a la pobra escriptora en ses velleses, per amargar-li la jubilació de consort congelada? ¿Quantes morts han de sofrir els meus fillets de paper que corrien per la península a passets menuts?
*
Collage d’OX
7 comentaris:
Tot ho teníem, això ens faltava. Rep els meus ànims. La cel·lulosa torna a l'arrel i serà fulla de bell nou. Ànims.
Salut i Terra
Jo diria que més aviat víctimes dels elements.Pobres llibres ben ofegats...
Em sap greu Olga, però de vegades passen aquests accidents. Però, mira, pot ser l'incentiu perquè n'escriguis més i potser algun començarà així: Hi havia una vegada uns llibres que explicaven coses molt interessants, però ells no s'imaginaven que un dia també serien els protagonistes d'una aventura fascinant...
Una abraçada,
M. Roser
No hi ha pitjor mort que la d'un fill.
Ànim Olga, pensa que darrere una època difícil ve una de bona.
En qualsevol dia de l'any, per molt espessos que siguin els núvols, al darrera hi ha el sol.
Els exemplars dels llibres afectats només són còpies, estimada Olga. Els teus llibres existeixen malgrat alguns ofegaments...
No et desanimis. Poder a l'estanteria o la caixa on eren els teus no liva arribar l'aigua i van ser rescatats com Moises...Quan era jove se'm va ocurrer que es podrien fer llibres de plàstic, per poder llegir a l'estiu a la dutxa...Aquests s'haurien salvat. Una abraçada: Joan Josep
La figuera de la Vallplana va patir llams i males anyades, per bé que al llarg de molts anys donà un excel·lent fruit.
Llarga vida a l'escriptora!
Publica un comentari a l'entrada