*
19-2-11
*
Aquesta és Hortènsia Corsini, la primera dona Mestra Romescaire nomenada per la Confraria de Pescadors i el Gremi de Marejants de Tarragona en els concursos que se celebraven des del segle XIV, amb gran afluència de públic. Com que el tomàquet i el pebrot encara no havien arribat a Europa, per confeccionar la salsa feien servir ametlles torrades, all, vi negre, sal i crostons de pa fregit en oli espès, que lligava tot el conjunt. A la pintura es pot veure Hortènsia Corsini picant els ingredients al morter
Els pescadors aportaven els peixos més consistents, perquè el romesco serveix precisament per dissimular la qualitat ordinària del peix de classe inferior, que no per ser inferior és menys gustós, segons es pot comprovar. El plat guanyador era presentat als reis, que solien menjar amb els dits i després se’ls llepaven, segons el grau de satisfacció obtingut. Hortènsia va tenir l’honor de servir tres vegades la casa reial, com a millor romescaire, segons consta a les cròniques de Misser Metodi Mafumet, conservades a l’Arxiu General Marítim.
*
Retrat d’Hortènsia Corsini, pintat per Pere Vall al s. XV.
El Plat guanyador
*
Aquesta és Hortènsia Corsini, la primera dona Mestra Romescaire nomenada per la Confraria de Pescadors i el Gremi de Marejants de Tarragona en els concursos que se celebraven des del segle XIV, amb gran afluència de públic. Com que el tomàquet i el pebrot encara no havien arribat a Europa, per confeccionar la salsa feien servir ametlles torrades, all, vi negre, sal i crostons de pa fregit en oli espès, que lligava tot el conjunt. A la pintura es pot veure Hortènsia Corsini picant els ingredients al morter
Els pescadors aportaven els peixos més consistents, perquè el romesco serveix precisament per dissimular la qualitat ordinària del peix de classe inferior, que no per ser inferior és menys gustós, segons es pot comprovar. El plat guanyador era presentat als reis, que solien menjar amb els dits i després se’ls llepaven, segons el grau de satisfacció obtingut. Hortènsia va tenir l’honor de servir tres vegades la casa reial, com a millor romescaire, segons consta a les cròniques de Misser Metodi Mafumet, conservades a l’Arxiu General Marítim.
*
Retrat d’Hortènsia Corsini, pintat per Pere Vall al s. XV.
El Plat guanyador
5 comentaris:
Deixa'm que em llepi també els dits. Una abraçada: Joan Josep
M'hauria agradat tastar el romesco de l'Hortènsia. Aquestes salses per guarnir el peix m'agraden molt, potser per la picada d'ametlles.
Per llepar-se els dits... Sempre m'ha agradat el romesco i ara que he llegit la teva entrada...
Jo recordo una altra Hortènsia, de bon tracte i que dominava l'art dels fogons.
No deu ser pas la mateixa.
hola Olga ,
interesant escrit , desconeixía la primera mestra romescaire .
de ben segur que ... es per llepar-se el dits !
Publica un comentari a l'entrada