*
10 – 2 – 11
*
A Borriana,
la fava més blana.
*
Els xics d’Ademús
no toquen parrús.
*
Els nois de Requena,
la pera mig plena.
*
Als xics d’Ontinyent
no els l’alça ni el vent.
*
A la Vall d’Uixó
mitja fava mig cigró.
*
La Vila Joiosa
la fava plorosa.
*
Els veïns de Xàbia,
la tita a la gàbia.
*
Les tites d’Almansa
són com una pansa.
*
I a Beniparrell,
els ous al cistell.
*
(¿Us pensàveu que no us tocaria el torn?)
*
LO GAYTER DEL FRANCOLÍ
*
A Borriana,
la fava més blana.
*
Els xics d’Ademús
no toquen parrús.
*
Els nois de Requena,
la pera mig plena.
*
Als xics d’Ontinyent
no els l’alça ni el vent.
*
A la Vall d’Uixó
mitja fava mig cigró.
*
La Vila Joiosa
la fava plorosa.
*
Els veïns de Xàbia,
la tita a la gàbia.
*
Les tites d’Almansa
són com una pansa.
*
I a Beniparrell,
els ous al cistell.
*
(¿Us pensàveu que no us tocaria el torn?)
*
LO GAYTER DEL FRANCOLÍ
5 comentaris:
la que més a prop em toca és la d'Ontinyent; encara com i l'Olleria està arreceradeta a la Vall i no hi depenem del vent.
Jo, estimada Olga, on tinc els ous és al clatell, esperant el que em vindrà demà... Aaaaaaaiiiiiii!!! Petons!
Moltes faves,
blanes i esponjoses.
Un homenatge irònic a la gent del País Valencià, vitalistes, ells.
Ja veig que l'imaginari popular es va eixamplant geogràficament.
Publica un comentari a l'entrada