*
7-2-11
*
“Todas las mañanitas llega la aurora / y se lleva la noche triste y traidora; / otra vez vuelve al alma del sol la alegría, / y es su luz la esperanza de un nuevo día....”/ ¡Canta y no llores, corazón! / no llores, ay, que la esperanza será la aurora de tus amores, ay. / Canta y no llores, corazón, / no llores, ay, / volverá la aurora y tu noche triste se llevará. “
Vaig aprendre de noia a tocar aquesta bonica havanera, de l’obra Don Gil de Alcalá (Manuel Penella, València- Mèxic 1880-1939). La canto de tant en tant, com ja ho feia la meva àvia, entre altres peces també referides a aquest moment del dia: “La matinada”, de Grieg, per exemple, o la tradicional hongaresa “Cada dia surt el sol”. Qui canta els seus mals espanta, diu la veu del poble. Sovint, per a mi, la nit és plena de malsons i angoixes. La nit distorsiona la percepció de la realitat, el subconscient es desboca, i dels compartiments estancs de la memòria reviuen fantasmes que no domino.
Quan surt el sol el retratem i jo després em deixo portar per les fantasies de Photoshop que, aquestes sí, em permeten bells somnis de dia.
*
*
“Todas las mañanitas llega la aurora / y se lleva la noche triste y traidora; / otra vez vuelve al alma del sol la alegría, / y es su luz la esperanza de un nuevo día....”/ ¡Canta y no llores, corazón! / no llores, ay, que la esperanza será la aurora de tus amores, ay. / Canta y no llores, corazón, / no llores, ay, / volverá la aurora y tu noche triste se llevará. “
Vaig aprendre de noia a tocar aquesta bonica havanera, de l’obra Don Gil de Alcalá (Manuel Penella, València- Mèxic 1880-1939). La canto de tant en tant, com ja ho feia la meva àvia, entre altres peces també referides a aquest moment del dia: “La matinada”, de Grieg, per exemple, o la tradicional hongaresa “Cada dia surt el sol”. Qui canta els seus mals espanta, diu la veu del poble. Sovint, per a mi, la nit és plena de malsons i angoixes. La nit distorsiona la percepció de la realitat, el subconscient es desboca, i dels compartiments estancs de la memòria reviuen fantasmes que no domino.
Quan surt el sol el retratem i jo després em deixo portar per les fantasies de Photoshop que, aquestes sí, em permeten bells somnis de dia.
*
6 comentaris:
Em quedo amb La Matinada de Grieg. És una de les peces, que ja des de petit em transporta a un altre nivell. una abraçada: Joan Josep
Sempre canto aquesta peça enviant el meu amor al meu home. És una de les cançons que més m'emociona cantar. Quan la vaig descobrir em va semblar un cant a l'esperança i m'ha ajudat a treure endavant un amor que semblava impossible.
Les primeres llums de l'alba infonen a l'ànima humana una alegria interna difícil de descriure. És una imatge viva de la gràcia de viure.
Aquesta havanera em transporta a un estat de felicitat superior, embolcallat per la melodia. Els matins tenen la força de dur llum a les ombres de la nit i fer-nos més forts. Quan escolto a la meva dona cantant aquesta peça sento com reneix la força de la matinada al pit. No deixo d'emocionar-me.
Sóc també bèstia de dia, o sigui que t'agraeixo la cançó i el sol matiner :)
Bells somnis, quan surt el sol, i bells colors.
Publica un comentari a l'entrada