*
25-10-10
*
El nostre llamàntol Ostixec s’ha quedat de crosta dura. Ell és entès en art i ara s’assabenta que som un país trinitari confés; tenim tres deuets pintors: Miró, Tàpies i Barceló. “Sembla un petit país per tants déus”, em comenta, “però són de bufa”. Jordi Pausas, des de París (Avui, 24-10-10) ens informa que Pere Gimferrer, Biel Mesquida i Montse Frisach – una altra trinitat acòlita dictatorial- han nomenat déus oficials Miró i Barceló. “Mestres i deixebles de si mateixos” pontifica Gimferrer. “No són intèrprets dels déus, són déus”, atia el segon. “Trobada de déus”, rebla la tercera. “¡Ostixec, quina vista que tens!”, li dic. Tàpies el vaig sentir jo mateixa per televisió el dia que inaugurava la fundació del seu nom: “Aquest és el temple des d’on irradio la cultura”, va dir a poc a poc, solemne, transfigurat com Jesús a la muntanya. Vaig quedar enlluernada, com els tres deixebles (també eren tres, sembla).
Per aquest motiu, a casa coronem Ostixec, que almenys no es bufa i, per tant, no farà el pet que es preveu per a aquestes i altres bombolles.
*
Collage d’OX.
*
*
El nostre llamàntol Ostixec s’ha quedat de crosta dura. Ell és entès en art i ara s’assabenta que som un país trinitari confés; tenim tres deuets pintors: Miró, Tàpies i Barceló. “Sembla un petit país per tants déus”, em comenta, “però són de bufa”. Jordi Pausas, des de París (Avui, 24-10-10) ens informa que Pere Gimferrer, Biel Mesquida i Montse Frisach – una altra trinitat acòlita dictatorial- han nomenat déus oficials Miró i Barceló. “Mestres i deixebles de si mateixos” pontifica Gimferrer. “No són intèrprets dels déus, són déus”, atia el segon. “Trobada de déus”, rebla la tercera. “¡Ostixec, quina vista que tens!”, li dic. Tàpies el vaig sentir jo mateixa per televisió el dia que inaugurava la fundació del seu nom: “Aquest és el temple des d’on irradio la cultura”, va dir a poc a poc, solemne, transfigurat com Jesús a la muntanya. Vaig quedar enlluernada, com els tres deixebles (també eren tres, sembla).
Per aquest motiu, a casa coronem Ostixec, que almenys no es bufa i, per tant, no farà el pet que es preveu per a aquestes i altres bombolles.
*
Collage d’OX.
*
4 comentaris:
Alguns qualificatius i definicions, perquè tinguin la credibilitat exigible s'haurien de mesurar.
No es pot deitzar tot!
Som un país petit, a on hi viuen alguns genis, i hem d'aprendre a estimar-los. No ens passi allò que passa tant, que és quan són morts que els valorem, o que és quan treballen enllà de les nostres fronteres, que ens els creiem. D'altra banda, els genis, no són sempre humils; però aquest fet no els manlleva la categoria de genis.
Hom pot tenir la seva pròpia visió del valor dels nostres artistes, però n'hi ha poquets, perquè som un país petit, i el poc que tenim ho hem de respectar.
Escric això pensant en Lluís Llach, que va haver de frenar la seva feina amb Martí i Pol per les males llengües que els maltractaven a causa de la seva tasca conjunta, que algú va dir que era sobrevalorada; o pensant en Màrius Torres, tants anys oblidat, i en tants d'altres...
El problema, estimada Olga, no són els déus, sinó els seus acòlits, que fan fortuna en la seva estela.
Dels altres no ho sé, però a Miró segur que no li agradaria veure's tractat així.
La bona gent te pa a l´ull. Abans anaven a missa i ara a la Fundació Miró i la Tàpies -"privades" però subvencionades amb diner públic, que no privat-. I és per això que han après -degudament ensinistrats pels mitjans- a "estimar" -idolatrar- els "nostres genis" -en realitat uns brivalls-. Com que Miró és al cel i Tàpies ja hi te un mitjó, s´han inventat l´ hereuet Barceló, home de palla i "artista" de per riure.L´espectàcle és assegurat i podem dormir tranquils i enganyats.
Publica un comentari a l'entrada