*
10.10.10
*
Octubre fa deu dies. L’any fa deu mesos. El segle fa deu anys. ¡¡¡FELICITATS!!! Fa cent anys el 10 del 10 del 10 queia en dilluns A casa tenim l’almanac Bailly-Bailliere des de finals del 1800 fins cap al 1930. L’avi Gustau se’l comprava. Són llibres de 80 pàgines. Curioses les històries que s’hi expliquen, i l’evolució social. Entre altres esdeveniments hi ha l’enfonsament del Titànic. I el canvi d’uniformes de l’Exèrcit, com es pot veure a la reproducció.
*
Arxiu familiar.
*
Octubre fa deu dies. L’any fa deu mesos. El segle fa deu anys. ¡¡¡FELICITATS!!! Fa cent anys el 10 del 10 del 10 queia en dilluns A casa tenim l’almanac Bailly-Bailliere des de finals del 1800 fins cap al 1930. L’avi Gustau se’l comprava. Són llibres de 80 pàgines. Curioses les històries que s’hi expliquen, i l’evolució social. Entre altres esdeveniments hi ha l’enfonsament del Titànic. I el canvi d’uniformes de l’Exèrcit, com es pot veure a la reproducció.
*
Arxiu familiar.
*
5 comentaris:
La xifra suma 3: trinitats, trimurtis, triangles...
Quan era petit m'agradaba mirar i remirar la biblioteca de la meva avia. L'avi va morir l'any que jo vaig neixer. No sé que s'han fet d'aquests llibres. Ells i el meu pare, que va saber donar-me cada cop el llibre adequat, són els responsables del meu amor pels llibres. Una abraçada: Joan Josep
que tingueu un bon dia 10, passat per aigua, sembla. A Tortosa ja plou
Estimada Olga, bonic dia 10 del 10 del 10, amb pluja de fons, com ens agraden als poetes els dies de tardor. Encendrem llànties i espelmes també per celebrar l'esdeveniment, mentre plourà sobre el món i els palaus, i nosaltres serem poesia. Molts petons!
Olga, demà faig anys (si vols que et digui quants, no tinc inconvenient: 57)
Estem esperant el nostre segon nét, podria néixer avui i seria una data ben marcada! o demà i també seria una data ben marcada, el mateix dia que la seva àvia!
Per què et dic tot això, ara i aquí? nusé! m'ha sortit, arran del teu post 10-10-10.
M'agrada molt el vostre arxiu familiar, m'hi trobo, remenant calaixos i mirant-ho tot, encuriosida i meravellada. Sort que ens ho expliques amb tanta claredat!
I com diu Israel Clarà, fins i tot els poetes que no sabem fer poesia, estem enamorats de la tardor.
Molt bon diumenge plijós, ventós i entemporalat (m'acabo d'inventar una paraula)
Publica un comentari a l'entrada