*
3-5-10
*
Les dames de juny són l’al·licient de la carn descoberta, dels primers albercocs al sol, la promesa rotunda de fruita que clareja a penes la sang que ens donarà força quan la tastem. La pell de les dames de juny comença a daurar- sobre el carmí, es deixa penetrar per llevants i marinades. S’ajeuen i es tomben, es desvesteixen de roses i gases i saben que aquest és l’únic temps de la florida ostentosa dels prats i de la calma de pols de nacre a les platges infinites on s’ofereixen, àvides.
Les dames de juny són espiga que madura, rossa i lletosa encara, o valva marina que s’obre per nodrir-se del mar que flueix: l’assaborirem crua, palpitant, collida de terra o mar en una demorada evasió de l’instant per entrar a la falsa eternitat del moment. Jardins ocults, aigües adormides, nit amb els secrets que musicava Rameau en una melodia sense final que lliga records i generacions, ja que som fets de pols de la mateixa estrella.
*
*
Collage d'OX
3 comentaris:
Bell retaule d'imatges fetes paraula! Un veritable poema en prosa.
Quina felicitat, tenir el do d'escriure poesia!
Una abraçada des de l'Estartit
Avui la composició gràfica és molt potent i agradosa; i les lletres poesia. Quins plaers que ens ofereixes!
Publica un comentari a l'entrada