*
Aquesta senyora, no sabem si cantant o poeta, puja a poc a poc les escales amb el propòsit de realitzar una fusió freda. No ha dit amb qui o amb què. Només se sap que de fusions n’hi ha de fredes i de calentes, i que en el procés la gent sol ser abduïda i es dilueix per sempre.
*
(*) Fusió freda: argot bancari.
*
*
Collage d’OX.
3 comentaris:
Una deliciosa metàfora polièdrica.
Salut i Força
Bona metàfora, sí, la realitat és tan complexa! Sigui com sigui, al final tots ens fusionarem allà, a l'infinit... A mi m'agradaria més una fusió calenta, ja que per a mi l'infern és el fred.
Bon cap de setmana, estimada Olga.
Pel que tinc entès, les fusions fredes bancàries tendeixen a guardar els seients dels qui manen calents, sense que se’n perdi cap.
Publica un comentari a l'entrada