*
Mont-ral, 4/5 – 8 – 10
*
La morfologia d’aquest cos celest que és el planeta Terra, sovint presenta formes originals que et demanen conversa. Per exemple, aquest simpàtic Petrifoll que hem trobat aquesta tarda al bosc feréstec. Un raig de sol oportú ens l’ha fet descobrir, però nosaltres ens pensem que ell ho ha provocat per tenir una estona de companyia que no sigui la de guineus, serps i senglars. Una companyia de tarda per explicar que ja fa molts anys, segles, mil·lenis, que conversa sol per no oblidar la paraula que un dia va tenir i que després va perdre per un malefici. Ara sembla que el malefici ha prescrit, però en les soledats boscoses ningú l’adverteix ni s’atura per escoltar les seves llargues memòries. Aquí el veiem somrient de poder ser retratat. Quan li hem dit que sortiria per Internet ha volgut saber de què es tractava, i ha quedat molt satisfet de saber que ara ja hi podrà anar algú a distreure’l. Lloc: Camí de les Guineus, alzina número 53.
*
Foto V. Roca
*
3 comentaris:
Aquest Petrifoll té més bon semblant que algunes persones de cor agre. Quan el torneu a veure pregunteu-li quants anys té, perquè em sembla que és de l’edat de pedra.
M'anoto a l'agenda l'adreça del Petrifoll per anar-lo a visitar un dia. Les pedres tenen la seva ànima, ja ho crec, i veu. Però cal posar l'orella...
No seria pas una estàtua de sal?
Publica un comentari a l'entrada