LES ESCALES I ELS PENJATS


*
LES ESCALES I ELS PENJATS
*
Mont-ral, 19/20 – 8 – 10
*
Abelcaïm III, estupefacte, es va alçar la visera d’or. La seva armadura refulgia al sol del matí com ell mateix, l’emperador que visitava les llunyanes províncies a la frontera abrupta, on s’amagaven els homes sanguinaris amb ullals de senglar.

Alçant el puny amb còlera, es va adreçar als soldats que custodiaven les torres primàries amb les escales segades pel llamp, més antigues que les de Jericó, però encara dretes. “¡¡Reïra de vet!! ¿Aquest és el respecte que deveu a la meva divinitat, que heu deixat créixer un pi a les escales sagrades? ¡¡Que us pengin als pins més alts!!”

Així es va fer. Els retrats dels guardians de la frontera del regne es poden veure avui dia a l’actual Ajuntament de la capital de l’imperi, en el que es coneix popularment com Saló dels Penjats(1).
*.
(1) Aquest saló i les pintures existeixen realment.
*
Foto V. Roca

2 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Sovint les pedres ens parlen de la bona traça dels qui les han ben posat i altres deixen constància d'algunes deixadeses.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La imatge no podia deixar de cridar l'atenció d'una mirada subtil com la teva, i així es dispara la imaginació que fa escriure històries com la d'Abelcaïm (un nom molt ben trobat, per cert).