MADURACIÓ


*
Mont-ral, 23/24 – 8 – 10
*
Mentre buscava els elements per a aquest collage, destinat a la sèrie “Últimes llums”, va sorgir la bella imatge d’una dona madura, aquesta, que de seguida vaig associar als cristal·lins i saborosos raïms de la verema.

En el sistema de vida actual se sol rebutjar la dona madura. No així a l’home. Hi deu haver moltíssimes frustracions quan la dona envelleix sense remissió i es nega a acceptar la realitat, i d’aquí l’èxit i negoci de les clíniques i tractaments d’estètica per tal de remodelar els cossos, de lluitar contra l’impossible.

Quan afegia els elements que acompanyen la imatge, em venia a la memòria la notable pel·lícula “Opening night” (Nit d’estrena, 1977), de John Cassavetes. L’esplèndida Gena Rowlands fa de dona madura que es nega a envellir i traspassa el seu paper dramàtic a la vida real.
Sortós qui aprecia la vida en tots els seus estadis, resplendent i gustosa.
*
Collage (fragment) d’O.X.

5 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És bo saber adaptar-se a totes les edats de la pròpia existència, més quan no s'hi pot anar en contra.
En referència a les dones madures, entre els homes es diu que és millor una dona de quaranta anys que dues de vint.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi em fan llàstima les dones que no assumeixen la seva edat. Bé, de fet, trobo molt trist les persones que no accepten les seves característiques. Una cosa és cuidar-se i altra modificar-se o intentar ser el que no s'és. M'encanten les persones que envelleixen amb dignitat i espero ser una d'elles. De moment, l'única cosa que he fet per no semblar més gran del que sóc ha estat tenyir-me, espero saber trobar el moment adient per deixar de fer-ho.

Clidice ha dit...

Està molt bé fer professió de fe de l'acceptació de la maduresa mentre un no es troba sotmès a les pressions que es reben de tot arreu quan hi arribes. Feina, societat, parelles ... tot està amanit per entrar a la roda. No oblidem que el consum que produeix el rebuig al nostre cos és la base d'una gran indústria. Passegeu-vos pels rètols de les farmàcies amb ull una mica crític i veureu el per què. Malauradament.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Clidice, tens raó, però aquesta indústria que es basa en el rebuig al cos no només es fixa en l'envelliment, per desgràcia. S'ha de tenir molt de seny per a no deixar-se influir per la pressió i pensar que no només som un cos.

Arare ha dit...

aix... teniu tota la raó, pèro jo, que sempre he dit el mateix que diu la Sílvia tarragó, no acabo de trobar el moment de deixar de tenyir-me. I no sé si el trobaré! ara, veig cada "papu" amb un parell de botifarrons a la boca que em fa riure, per no plorar... i sé que alguna té la meva edat i alguna altra em porta vint anys...
Jo sempre els ho dic a casa: El dia que us faci pena, sisplau, aviseu-me sense embuts! perquè penso que els "papus" no s'ho veuen!