AMOR EN "STAND BY"


*
Mont-ral, 18/19 - 8 - 10
*
Aquests dies llegeixo “Carlota en Weimar” (Edhasa), de Thomas Mann. Llibre subtilíssim, dens i profund que em guardaré de comentar fins que l’hagi acabat. He trobat unes reflexions – tot el llibre és una extensa reflexió amb irradiacions parcials - que es refereix a un amor l’únic contacte físic del qual va ser un bes de joventut de Goethe a Carlota, que és qui parla. Tradueixo:

“ El temps hi té en això un paper tan impotent com poques vegades a la vida, i puc dir que la situació des de llavors ha conservat la seva frescor plena i una actualitat que estimula els pensaments sempre amb la mateixa força original durant aquests quaranta-quatre anys. Sí, és així: tan plens d’alegries i de tristeses com han estat aquests anys, no ha passat un sol dia que jo no hagi pensat en la situació d’abans: les seves conseqüències i el que s’ha derivat d’allò per al món de l’esperit ho fan ben comprensible.”
*
Collage d’OX per a “Últimes llums”
*

4 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Realment dens, per a mi.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquests són moments epifànics, experiències límit que ens donen la veritable dimensió de la vida que va més enllà fins i tot dels sentits...

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

En certes situacions hi fa més el record que el temps.

Molt encertat el títol!

Drach ha dit...

Aquest amor que és guarda com una joia, ben protegit del temps i les inclemències de la vida, potser el més important no es tant que reste inalterable, com creure que així pot ser, com creure que tot allò que no ha passat amaga totes les possibilitats. És ben cert que aquest sentiment en "stand By" com dius te el poder de canviar totes les coses i això li dona la seva veritable potència, de fet crec que habitualment una part de l'interior de tots nosaltres és com aquest amor "congelat" i això ens ajuda a viure millor.