ABANS DE DINAR I PENSANT L’11-S
Com que em passo força estones a l’hospital, m’hi quedo a dinar algunes vegades. Agafes la safata amb el panet, l’aigua i les postres i al taulell et posen els plats del dia. Passes per caixa i a la taula.
Sempre porto paper i boli i a vegades em poso a escriure, com avui. Perquè com que encara és aviat, les noies freguen i jo faig l’apunt.
Vaig ferida i no de cos sinó d’esperit: «Fulminat el català a Mallorca», he llegit al diari. «Primer és la salut que l’idioma» diu la responsable. I jo escric:
*
Vaig a buscar la safata.
Les noies encara freguen,
«ja em posaré aquí al costat», els dic.
Mentre espero el dinar penso amb tristesa
la greu mutilació del català
en terres de Mallorca.
Estem tocats de mort, és cert
i no hi posem remei...
La mar blava que ens volta,
mar de conquesta i particions,
gran Palma, brillants Pitiüses...
ET CURARAN EN CASTELLÀ, NINETA,
AMB EL PUNYAL DE MATAR.
******************************
Que passeu bona Diada
*
Olga Xirinacs
