CAGADES MEMORABLES




*
Mont-ral, 17 / 18 – 8 – 10
*
Als pobles petits també es fan cagades grans, potser no tant com a les ciutats i a tot el territori. Les ments preclaríssimes que ens governen veureu que ensenyen aquí la mesura de la seva (in)capacitat cerebral.

Al petit Mont-ral asfalten tres carrers i no cobreixen els forats dels altres, que destrossen els cotxes. Els carrers els havien asfaltat feia dos anys, però amb feina tan mal feta que ara hi han de tornar. Fot-li gastos, que deia aquell.

El pitjor no és la doble feina, sinó els pals que hi han deixat al mig. Uns de formigó i els altres de fusta. No ens ho acabàvem de creure fins que ho hem tocat, com sant Tomàs. El carrer que obligarà els xofers a fer slalom, si no s’hi estampen de cara, és el carrer Poliol (Poniol al cartell oficial). El del sol pal ben vistós al centre mateix, és el carrer Sajolida, el nostre.

Que santa Elena emperadriu, la del meu sant que és avui (Olga Elena), ens ajudi a portar la creu, ella que en va trobar la relíquia.
*
Fotos V. Roca

7 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

Moltes felicitats!

Arare ha dit...

Ui! Per molts anys, Olga Elena!!!

deunidó les cagadetes de Mont-Ral!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Això passa quan es posen els carros al davant dels bous, en aquest cas per haver construït cases sense estar els carrer arreglats. I ja no parlem de les elèctriques, que passen per on volen

SM ha dit...

Les ments preclares no són patrimoni exclusiu de les ciutats, està clar. Feliç sant!

McAbeu ha dit...

Moltes felicitats pel sant.

I quan no es planifica ni es fa bé la feina, les cagades poden ser de la mida d'un campanar (o d'una torre elèctrica) ;-)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Per molts anys, sempre he trobat que portes un nom molt bonic!
I això del pal... quin pal per als vianants! En efecte: si no fos per la fotografia, podríem pensar que és una broma.

Jesús M. Tibau ha dit...

detallets sense importància