BASSETES




*
Mont-ral, 12/13 – 8 – 10
*
A poc a poc, al matí, les bassetes ben arrenglerades avancen de ponent cap a l’est, un ramat pacífic, mentre cullo herbes silvestres per fer una corona de benvinguda a la porta de casa. “Al cel bassetes...”, i la bona gent fa respostes diferents totes en el sentit de portar aigua.

Faig collages, pugem a menjar la paelleta dels dijous, que ja escampa l'olor i omple el restaurant. El cel s’emboira, xafogós.

Sortim de tarda per portar una comanda al forn, aquell forn famós per les seves magdalenes variades, però també per la placa de poma, les coques d’espinacs i d’altre recapte, els pans integrals de cereals diversos. És a dir, la farina, base de la vida corporal i espiritual. Les boires són d'un gris flonjo, mineral. Cullo encara unes quantes flors d’escabiosa i poncelles rosa de pastanaga borda, per completar els poms i la corona. Comença a tronar i refresca. “Agosto, frío en rostro”, diuen els asturians. Aquí només vent. M’afanyo a escriure el post abans no calgui desendollar tots els cables. Les bassetes potser portaran aigua, però no encara.
*
Foto d’OX

6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Cel a borreguets, aigua a canterets. Diuen per l'horta d'ací baix. Si fóra zona de muntanya dirien: Cel a borreguets, neu a cabassets.
Una abraçada
Salut i Terra

Arare ha dit...

"Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes", diuen per Blanes :)

jo també vaig a desconnectar cables, en caurà una de grossa i no trigarà gaire!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Són el preludi d'un front fred. Aquí a Barcelona plou ara que escric. Dels 20º que tenim sempre a aquestes hores ara estem a 21º. S'agraeix. Una abraçada: Joan Josep

Joan Josep Tamburini ha dit...

On diu 20º ha de dir 28º. Les cataractes avancen. Veurem quan s'acaba la llista d'espera: Joan Josep

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Al Catllar, aquesta passada nit hem tingut tronades de les que t’agraden, amb llamps i rellampecs, trons i aigua. Han caigut trenta-set litres per metre quadrat.
A veure si ara, amb l’aigua i la fresca, el caquier (palosanto) no deixa caure el fruit encara verd.

montsellado ha dit...

A casa diem que cel a bassetes, terra pastetes i uns amics valencians deien que cel a montonets, aigua a cantirets.

M'encanten les tormentes de l'agost; són balsàmiques.