MALALTES D’AMOR
*
5-5-18
*
Primer va ser
Sulamita, la dona decidida, forta, enamorada, la que expressava els seus sentiments,
l’única, diuen els estudiosos, entre les altres dones de la Bíblia. La dona
estava sotmesa a l’home, gairebé era invisible, dona només reproductora.
Sulamita no: ella decideix, va i ve i conta els seus amors amb tota llibertat.
Hi ha un moment que invoca les seves
donzelles per demanar: “Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic
malalta d’amor. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça.” Durant
una absència de l’estimat les convoca de nou: “Jo us conjuro, filles de
Jerusalem, si trobeu el meu estimat, ¿què li contareu? Digueu-li que estic
malalta d’amor”.
Prenc la il·lustració d’un bell
llibre del 1934 que hi ha a casa i que es diu “Estampas Bíblicas”, molt
consultat per mi en la infantesa, per les seves precioses làmines amb terribles
batalles, serps, diluvi, foc, sacrificis... Aquest gravat és de L. Obermann.
*
Una altra malalta d’amor és la que
figura a la preciosa pintura de Jan Steen (Leiden 1626-1679), un dels meus
admirats holandesos del XVII. Un metge amatent pren el pols a la noia que,
asseguda, reposa el cap en un coixí flonjo. L’enamorada fa un posat tristoi, va
ricament vestida amb seda i vellut i disposa d’una cambra ampla i còmoda. El
metge li donarà algun consell, potser una estona de conversa, però sap que el
mal no té remei. Aquí no sabem si l’estimat és lluny, potser en algun viatge
comercial mar enllà, però sí que observem que la pena és llarga.
Tant si l’enamorat és present com si
no, comprovem que qui estima, més que qui és estimat, sovint pateix mal d’amor.
*
