ROSES VERMELLES
*
22-5-17
*
També a
vosaltres, atentíssims i estimats blogaires, que tantes paraules amables i de
bona companyia m’heu volgut escriure als comentaris, dedico aquest poema que he
escrit per als veïns i amics de Mont-ral, que van portar les roses vermelles.
*
ROSES VERMELLES
*
Agraïment de les
famílies Roca-Xirinacs; Peris-Roca; Roca-Gibert; Borràs-Roca; Xirinacs Díaz i
Vergés-Xirinacs als veïns i amics de Mont-ral pel magnífic centre de flors que
han volgut dedicar a la memòria de Vicenç Roca, que tant va estimar aquest
poble.
*
Llargs i feliços
dies de joventut i maduresa
entre muntanyes,
valls, masies i aquest poble
van teixir
d’amistat les nostres vides
i les vides dels
fills que creixien: ara els néts i els besnéts.
Vida dels camps
que brostaven i granaven,
sol i pedres,
aixades i tractors, caminets dels boscos.
Avellaners,
pomeres i algun hort, la boira,
les guineus i
els senglars, les fonts,
els grèvols, les
alzines, pins i roures,
àligues i corbs,
pastorelles i merles.
De tots aquests
amors n’heu fet una amistat
que ara,
estimats veïns que ens retrobem de nou,
heu volgut que
es tornessin roses roges
en ofrena a
Vicenç, el Roca, com li deien,
que ha mort amb
el cor acariciant la terra
per la qual va
treballar des de tants anys
i que ara dorm
amb ell al seu jardí de Sajolida.
Gràcies, amics
que el coroneu de roses,
les vostres mans
han estat piadoses;
gràcies per
aquesta darrera companyia.
Quan sentiu un
alè refrescant en la duresa
de l’estiu més
ardent, o el cansament us venci,
serà ell que us
somriu, serà el Vicenç.
*
Olga Xirinacs
21-5-17
Conversa amb el
pastor al bosc de Mont-ral.
