EL MÉS GRAN
DELICTE
*
2-12-13
*
Entrem al
desembre més o menys congelat. Com de costum, uns se n’alegren més que els
altres. Ara no em refereixo a les situacions de misèria real de les capes
baixes de població ni del benestar creixent i ostentós a les bandes altes. No.
Sinó de les satisfaccions o disgustos personals que provoquen aquests dies. Ja
he pogut llegir als mitjans allò tan pijoprogre de: “a mi el folklore del Nadal
em fastigueja”. I també tot el contrari. Es podria dir, doncs, que aquest és un
mes provocador.
Fullejant un llibret d’Unamuno que
hi ha en un dels petits prestatges/biblioteca que tinc repartits per la casa,
trobo un esment de Calderón. És quan el bon rector del poble de Lucerna de
Valverde, don Manuel, confia a l’amiga Ángela: “(...) ya lo dijo un gran doctor
de la Iglesia Católica Apostólica Española, ya lo dijo el gran doctor de ‘La
vida es sueño’, ya dijo que ‘el delito mayor del hombre es haber nacido’ Ése
es, hija, nuestro pecado: el de haber nacido (...)”
Hi estic d’acord, però no puc tornar
enrere, perquè l’evangelista assegura que no es pot entrar de nou al ventre de
la mare. Amb els anys arriba l’època dels grans descobriments. Recordes el llibre de J. Pous i
Pagès (1873-1952) “Quan es fa nosa”(1904). I t’adones que fas nosa. També els
mitjans s’encarreguen de recordar-nos la càrrega que som els grans i els encara
més grans. I voldries alliberar-te tu mateix, la família i la societat
d’aquesta pesantor que ens/els produïm. Llavors és quan, amb Calderón, Unamuno, Mallarmé i tots els que han arribat a les mateixes realitats, sabem que el nostre
delicte primer és haver nascut.
¿Qui em canta, per consolar-me, el
Nadal Blanc de Bing Crosby? Sí, aquell que recorda quan érem infants i encara
no havíem fet els terribles descobriments.
*
Postal amb frase de Mallarmé.
Entrades
