SERENA I EL LLIBRE DE POEMES


*
Mont-ral, 31 - 8 – 10
*
Serena, vora la mar, fa el gest d’estirar-se després d’haver segut llarga estona. S’acaba agost i, cap al fons, la llum es torna més densa, llum d’ambre, d’ametista, un llarg desig que es perdrà en el temps. Vindrà la tardor estimada, recollida la dispersió dels dies d’estiu. Madura el cos i madura l’abraçada: no serà amb l’aire amb qui s’abraci Serena, que somriu i tanca els ulls.

Serena ha acabat el seu nou llibre de poemes. Quan l’ha repassat, plorava del sentiment que hi havia, també condensat com la llum, però dictat pel cor. Ha enviat el llibre a l’editor. Fulls tardorals, preciosos com el vellut blau marí del vestit, il·luminats com els seus cabells d’auró. Serena, dóna’m les mans i recita’m els teus poemes suaument, sense pressa. Ja pots plorar, ja pots somriure, que besaré les teves llàgrimes i els teus llavis.
*

5 comentaris:

Arare ha dit...

Fa venir moltes, moltes ganes de llegir-los, aquests poemes!

Israel Clarà ha dit...

Els poemes que han arribat al llindar de la tardor es desplegaran i es llegiran tot l'hivern, i malgrat el fred faran fruit que madurarà en el cor dels homes. Un llibre més de poemes al món no fa cap nosa. Mai no n'hi ha suficients. Molts petons!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El nom de Serena és esplèndid com a imatge de la poeta que acaba de lliurar un nou llibre de poemes...
L'abraçada entre autora i lectors ara és una promesa que esperem que es compleixi aviat.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Fa falta molta poesia a la nostra societat, que de vegades ni la prosa entén.

Sandra ha dit...

M'encanta el preludi. Serenament, esperem llegir-te. Una abraçada ben forta i fins ben aviat!