SIMPLIFICACIÓ MENTAL, AFEDELISTO


*
Mont-ral, 24 – 8 – 10
*
Diu el professor de ioga, al diari, que “la felicitat es troba en la simplificació mental, verbal i física, no pas en la pobresa. La felicitat és una actitud mental.”

Posem que la felicitat existeixi, que ja és dubtós. La simplificació mental és la que demostren i voldrien per al poble sobretot els nostres dirigents polítics: trobar-nos simples com un ramat de bens. Precisament quan caminem cap a la complexitat cerebral fins que el pensament brilli en una condensació intel·ligent, surt aquest home i les deixa anar. Quan els ensenyants es queixen de la poquesa mental, verbal i física, analfabets com som, ve el consell de mínims del professor de ioga. Funcionem amb escorrialles de cultura fins arribar a la inanitat. No sabem escriure ni conversar i ens fan por els llibres intel·ligents. Però així serem feliços, tallats tots pel mateix patró, el més simple. Obedients i sense crítica. Bona política, afedelisto.
*
Punt de llibre d'OX

8 comentaris:

anna serrat ha dit...

Benvolguda Olga, contrariament al que escrius, estic d'acord amb el que diu aquest professor de ioga. Allò que jo en dic felicitat ho trobo quan simplifico les coses, i quan permeto que els meus pensaments flueixin.
...potser no sé escriure correctament, però escric el que penso i el que m'agrada escrire, sabent que la meva crida no és precisament la d'escriptora; potser no llegeixo aquells llibres que tothom vol llegir; però ara, més que mai, sé que els llibres que llegeixo m'escullen a mi, no jo a élls.
No em fan por el llibres, Olga, el que si evito és trobar-me amb aquells autors que es creuen tenir "la veritat".
Gràcies per dir el que penses i per compartir.
Que segueixis gaudint de l'estiu.
Una abraçada

Israel Clarà ha dit...

Estimada Olga, estic d'acord amb tu i gens amb el que comenta Anna Serrat perquè les cultures orientals ja no tenen res a aportar a Occident en aquest aspecte ni en cap. Vam tenir uns grecs que són una herència insubstituïble, i la cultura heretada d'ells ens va ensenyar que som animals de "lógos", és a dir, de llenguatge i de discurs i paraula, de racionalitat, de sentits, de pell i de carn i de sang, per tant la felicitat està en l'aprofundiment de totes aquestes coses, no en la simplificació ni en la fugida del món que promulga al final tota cultura oriental. Hölderlin es va sentir atret per aquesta "fuga mundi" i es va voler recloure en ell mateix: va deixar de sentir, de gaudir, de sofrir i al final va deixar d'escriure. I va acabar embogint. Occident ens ensenya que el camí de l'home és el que mena cap a la llum, cap a la paraula i, per tant, cap a la vida. I això potser és el que s'nomena felicitat.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Doncs què vols que et digui...D'entrada tindriem de definir què entenem per felicitat. És possible que trobem tantes definicions com persones. Els budistes la cerquen en l'abandó del desig...A mi el Nirvana em sembla la felicitat dels morts...Gaudir de les coses senzilles, veure la bellesa en les petites coses, estimar-se. Ser un mateix sense embolicar-se gaire, però comprometen-se si fa falta...Una abraçada: Joan Josep

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tens raó, Olga, quan assegures que els que manen ens volen ignorants, submisos i en ramat, que és quan ells poden imposar millor la seva prepotent forma de ser; però contra això hi ha una vacuna: el coneixement.
I per a mi la felicitat rau en les coses i les persones que, a força d emostrar-se senzilles, disposen d'una gran càrrega emocional.

Olga Xirinacs ha dit...

Estimats, els que m'aneu llegint, cosa que agraeixo en l'ànima. Sabeu, perquè ho veieu cada dia, com m'agrada la senzillesa d'un bolet, d'una branca, d'una pedra, d'allò anònim que escric i retrato: però compte, res d'això és simple, sinó complexíssim, com l'ull mateix d'una mosca. No ens equivoquem, no fugim d'estudi.

Si se'ns ha donat la intel·ligència, és per fer-la treballar, com els talents de l'evangeli per a qui sigui creient.

La contemplació / meditació consisteix a posar ordre en el desordre, mai en rebaixar l'esplèndida complexitat vital, que comprèn la cultura, o forma de ser d'un poble. És un repte per a la intel·ligència, si parlem de literatura, admirar l'obra superior i ben feta, sense menystenir la senzillesa expressiva.
Hi ha molts i moltes aspirants a escriptors en els blogs: no us rebaixeu mai, sigueu exigents amb vosaltres mateixos i amplieu els coneixements. El nostre cervell és tan complex que els neuròlegs nomes en coneixen un 30 %. No el neguem, ara.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi em fan ràbia els optimistes a ultrança perquè crec que és necessari emprenyar-se, estar trist, indignar-se etc, per a poder actuar. Tanmateix, entenc que és bo adoptar una postura de serenitat i d'austeritat, això és el que m'agrada del ioga. Potser el professor va confondre 'simple' amb 'senzill'.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Ara que acabo d'escriure el meu comentari veig que l'Olga ha explicat meravellosament el què jo volia dir amb la confusió de 'simple' i 'senzill'.

Totalment d'accord.

Arare ha dit...

Totalment d'acord amb l'Olga i amb la Sílvia.

Jo també crec que el professor devia voler dir "senzill", no pas simple.

Per una altra banda,jo tinc la idea que la felicitat si que existeix, però no pas en abstracte, sinó formant part de diversos "moments". O sigui, hi ha moments feliços, no pas una felicitat entesa com "per tot estar", no sé si m'explico, però em sembla que si.És el que penso, ep! hi hauria moltíssims matisos.

Quant a les persones que es pensen que tenen la veritat absoluta, intento fugir-ne com de la pesta!