SEBASTIÀ


*
Tots els sants tenen vuitada, i sant Sebastià també.

Aquest jove, motiu d’enveja, traïció i mort per part dels seus mateixos companys soldats, suscita reaccions controvertides. 1- Pietat per la seva indefensió, sempre tot sol i despullat justament a la Setmana dels Barbuts, que és la més freda de l’any. ¿Algú recorda aquell joc del “Soldadet de la Bana Bana, que arriba tot despulladet, què li compraries”?, doncs el va inspirar la contemplació de sant Sebastià, que feia la mili. 2 - Admiració per ser tan bell i ben proporcionat i musculat; per aquest motiu alguns col·lectius els tenen com a icona a admirar, venerar i besar. 3 - Frustració per part del meritori grup de dones que vesteixen sants: amb Sebastià no poden aplicar les arts de l’agulla, ja en va prou ple, de punxades, pobre noi.
*
*
*
Talla policromada espanyola, s. XVII

4 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Pobres sants, que van morir martiritzats pels infidels. Sort que l’església s’afanya a canonitzar-los. Però, que n’hem de fer de totes les persones que han patit l’acció de l’Església en nom de la fe vertadera? Si els haguéssim de fer sants, les seves figures s’haurien de plantar als seients dels estadis, ja que no cabrien a les esglésies.

Clidice ha dit...

un dels motius pels quals no he pogut mirar mai un retaule barroc és per culpa d'aquest sant, que gairebé sempre hi és. Realment la cosa de les imatges devia servir a ments ben retorçades :(

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

L'estètica catòlica sempre m'ha semblat molt morbosa.

Montse ha dit...

A mi m'agradava, sant Sebastià, em feia molta peneta, però li tenia simpatia.

En canvi, veure Santa Llúcia amb aquells ulls al plat em feia basarda!

i santa Àgueda? buf,buf,buf, els sants dónen per molt!