PRETEXT - i 3


*

Els estius ens deia el pare, a l’hora de berenar, des del despatx: “aneu aquí al davant a buscar polos de llet merengada”. La brisa arribava del mar i a l’altra banda de Rambla venien gelats: taulell cromat, gots d’orxata, un alè fred que sortia dels dipòsits amb olors de vainilla.

Des dels 11 anys vam viure juntes i soles la iaia i jo. ¿Lliures? Als meus 11 anys ella va quedar viuda i jo la vaig acompanyar fins a la mort; era de caràcter dolç, pacífic. Els pares vivien al pis de sobre, on s’arribava per tres escales: la de cargol, interior, de fusta; la de la casa, general; i la del jardí, que començava al nostre pati. Ells i els meus germà i germana. El regne de sota, per a nosaltres dues, i el despatx, per escriure jo quan plegaven. Els calendaris sempre davant dels ulls. L’any 1953 les noies de l’estiu ja reien.

Els primers poemes, les èpoques apassionades; la nena que tenia tres pisos per córrer; lectures de Joan de la Creu al pati assolellat, entre geranis. Mística. Els estudis de piano, tantes hores; el col·legi de monges, obra de Jujol, perquè vaig créixer amb els colors i els arabescos i vitralls de Jujol: "Nisi Dominus custodiret civitatem in vanum vigilat custos" (aproximadament, que la memòria falla). Els calendaris davant dels ulls: li tornaves el somriure a la noia de les panotxes. La infantesa ja quedava enrere, però el despatx encara havia de veure com jo escrivia cartes d’amor.
*
*
Obra de Pedro Batalla, 1953. Fundació UEE.

7 comentaris:

Teresa ha dit...

La lectura: una mística, ja ho crec. El temps i l'espai desapareixen, es produeixen 'viatges', com els que s'expliquen dels xamans... Voleu més?

Mon ha dit...

gelats de llimona que xuclaves i quedava solament el gel.... Parles de la geladeria "Posol"?

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Has pensat a escriure les teves memòries? M'agrada molt el que expliques i com ho fas. És ple de poesia.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les parelles d'ara, que volen fer la seva vida al marges dels seus pares i sogres, no saben que deixaran orfes d'avis els seus fills.
Els avis i els vells transmeten molts valors als néts i, qui pot gaudir dels seu mestratge, té molt de guanyat.

Arare ha dit...

:)
la iaia... jo també vivia amb ella (hi dormia, a la mateixa habitació... ella roncava...)

m'encanta llegir-te!

Olga Xirinacs ha dit...

El mateix Posol, Mon, però abans es deia Polos, fins que van obligar a canviar el nom.
¿Si hi he pensat, dius, Sílvia?
Tinc editats dos dietaris: "Música de cambra", (Destino, Finalista Premi Josep Pla 1981). I "El viatge. Dietari 1986-1990)" (Editorial Comte d'Aure,2004). Aquest últim penso que encara es pot trobar en alguna llibreria. L'altre, amb sort, en alguna biblioteca. Ja sabeu que la memòria dels escriptors avui l'esborren per sempre més. Almenys la meva.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Gràcies, Olga, els buscaré. I no tinguis clar que t'esborrin la memòria, ara ens estàs fent dipositaris als seguidors del teu blog, una mica com a 'Farenheit 451'.