"QUI NO MENJA MERDA..."


*
“QUI NO MENJA MERDA...”

Tothom té el dret d’escriure, i de publicar si pot. Però tot dret comporta un deure. Qui vulgui ser escriptor que ho faci bé.

Aquests últims temps l’escriure fatal és un passaport a la fama. Efímera potser, però suficient per omplir butxaques d’editors i d’escriptors sense escrúpols.

A un jove escriptor se li dedica contraportada en un diari general, destacant que és “un malparlat, malescrit i malorientat”, però que això el fa vendre. No ve de nou, perquè la dita francesa d’espantar el burgès ja és més vella que el cagar ajupit. I efectiva, pel que es va veient al país dels babaus.

Fa poc, cert escriptor declarava que ell només escrivia per fer diners, i que se li’n fotia la qualitat. La seva editorial hi està d’acord, i qui el compra també. Ja ho diu el refrany ben català: “Qui no menja merda no està gras.” I de merda literària, si no anem amb compte, ens en fan empassar a carretades.
*
*
*
Collage d'OX.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Una vegada un editor em va dir que un meu llibre era com un entrecot molt bo, però massa gros, que ningú no es podria acabar. El mateix senyor va manifestar una vegada que si havia de sortir despullat a vendre llibres, hi sortiria.

No sé què haurem de fer, ep. Hores d'ara tinc molt clar que no sóc capaç de seduir físicament cap editor de prestigi i diners, vaja. Pel que fa a epater le bourgeois, me'n veig incapaç del tot, he, he.

Olga Xirinacs ha dit...

El senyor Monzó ja hi va sortir una vegada, despulladet, amb l'altre Monzón, tots dos amb un barretet a la titola: La Vanguardia, pàgines salmó. Jo els posava d'exemple als aprenents d'escriptor, perquè arribessin a l'èxit que ell té ara.
També van sortir nuets els tres micos Jódar, Palol i Bru de Sala. Jódar va tenint èxit, els altres dos, no ho sé.

Exemples il·lustres en tenim, a la nostra literatura, estimada Júlia.

Arare ha dit...

hehehe, em sembla que jo ho tinc xungo ;)

és clar que primer em toca escriure una novel·la! per quan l'acabi ja no hi haurà temps de sortir nueta a fer propaganda, que ja seré mòmia del tot, jajajaja!

De tota manera, Olga, Júlia, no ens fan combregar amb rodes de molí, eh? que els lectors sabem el que ens agrada i distingim quan llegim merda de quan llegim allò que ens interessa!!!


"ells" ja ho intenten, però...

Bon diumenge!

Júlia ha dit...

Al Monzó li han muntat fins i tot una exposició d'aquestes que fins ara només feien a glòries difuntes o a gent molt velleta, la veritat és que no m'he explicat mai la devoció que se li professa. Vaja, si no fes fred podria sortir avui conilla per la Rambla amb un cartell anunciador de la meva producció literària, ep, poca broma. Sobre els qui menciones, millor no dic res que la diria MOLT GROSSA. Però tens raó, al menys el Jódar va escrivint, ja és alguna cosa, al menys a jutjar pel 'pes'.

Arare ha dit...

Acabo de sentir l'Olga per la ràdio, parlant del seu carrer :)

M'ha agradat sentir-la, malgrat que penso que han desaprofitat força el fet de tenir-la al telèfon, deu ser que tenen el temps comptat i van a preu fet, llàstima.

Si la presentadora no hagués tingut tanta pressa m'hauria agradat trucar per explicar-li que quan jo era petita anav amb els meus pares a menjar peix a "Cal Brut" (no sé si encara existeix) i primer, anàvem a passejar per Tarragona i era obligat arribar-nos fins al Balcó del Mediterrani per contemplar aquella vista i decidir que vivíem ben bé al rovell de l'ou, com deia Josep M. de Sagarra. I que el Mediterrani és el nostre mar, tant al sud com al nord i veient aquella bellesa ens sentíem feliços. Ai, temps d'infantesa! hi hauré de tornar, que fa molts anys que no hi vaig! a més, ara m'hi espera un cafè a ca l'Olga, hehehe...

Júlia, si t'animes, un dia agafem el tren i l'anem a veure!

Olga Xirinacs ha dit...

Que bé¡ Esteu convidades, som al número 1 mateix.
Em penso que sí que existeix Cal Brut, però han fet molts restaurants nous al port.
Ja avisareu, si us poseu d'acord.
Sí, em van dir mitja hora de ràdio, i jo vinga apuntar dades antigues i noves, i resulta que entre els oients i la pressa, ben pocs minuts...
M'alegro que m'hagis pogut sentir, però més de la meitat del tema s'ha quedat al paper. I això que em van fer enviar un guió i tot...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Entre els escriptors, igual que entre les més diverses ocupacions, es poden trobar persones de diferent forma de ser. Alguns va directament a l’enriquiment fàcil i sense escatimar mitjans, mentre que una minoria s’apunten a elaborar una obra que sigui transcendent.
Personalment, la meva opció és deixar testimoni de la història i les tradicions de la part de Catalunya que em va veure nàixer. No faig fàstics a transcriure algunes de les expressions més col·loquials, però intento no emprar registres barroers, sobre tot per respecte als lectors i a una forma d’expressió que crec ha de ser força acadèmica.

Olga Xirinacs ha dit...

Agraeixo la visita de l'amic Josep Gironès, però aquí del que es tracta és d'escriure bé o malament, amb independència del que s'escrigui.
Es pot escriure barroer quan cal i escriure bé. No és recomanable acudir a l'estil acadèmic o excels per creure que es fa millor literatura. Cal tenir-ho present. Representem els nostres dies, on hi cap tot, però ben escrit.
És com la música. Només n'hi ha de bona i de dolenta.

És clar que entremig hi ha els mediocres. Però el bosc no creixeria sense el sotabosc i la descomposició de les fulles.

Clidice ha dit...

M'agrada Olga que diguis que, en realitat, el llenguatge és el de menys si el que es fa és bona literatura. El mal és que de literatura bona, no se'n fa pas tanta. Però, és clar, de llibres se'n fan molts. Jo sempre m'he preguntat que deveu sentir els escriptors "de veritat" quan veieu un llibre vostre al costat d'un del Coelho o del Hristo Mejide.

jaka ha dit...

Bona nit Olga !!!
Si l’Arare i la Júlia es decideixen a venir a visitar-te m’agradaria afegir-me al cafè. Puc ?

Una abraçada,

Olga Xirinacs ha dit...

És clar que sí, Jaka, encara que el nostre cafè és una mica clar, a l'europea o americana. No fem exprés ni italià, però sempre us en podem anar a buscar un termos al bar de sota.