SOLITUDS




*
El vell caçador de conills, amb els ulls oberts, mira endins seu mentre es beu el vi de la gerra. La pell dels animals encara porta les olors del bosc. Podríem llegir la conversa que té l’home amb ell mateix. De la rapidesa en el tret ha passat a la lentitud de la taula de taverna. Sol. No necessita ningú més. En té prou amb el vi i les dues peces caçades.

La dona que s’ha preparat el sopar diu les seves oracions abans de començar a menjar-se les sopes. Ella tanca els ulls i també podem llegir la seva conversa interior. Té el bol a taula, pa, potser una truita, i per tota companyia el gat que reclama la seva ració. Ella ho agraeix i ens ensenya que el nostre destí al món és la solitud. Ah, Nicolau Maes, quants consells ens has donat.
*
*
Imatge superior: El caçador de conills. Juan Antonio Viana, 1949. Fundación UEE.
Imatge inferior: L'oració abans de sopar. Nicolau Maes. S. XVII. Rijksmuseum, Amsterdam.

4 comentaris:

Arare ha dit...

La vida ens porta per camins que no sabem d'antuvi, però no t'ha passat mai, que hauries desitjat passar un temps de solitud? (desitjada, vull dir) estar sol sense desitjar-ho pot ser molt trist...
jo no he estat sola mai. Vaig passar de casa dels pares a casa meva, però amb un marit. De seguida, els fills... i tota la vida m'he vist acompanyada. És perfecte, però de vegades trobo a faltar el fet de no haver pogut viure un temps completament sola. Ui, m'estic enrollant massa, perdona, Olga!

Bon cap de setmana!!!

Clidice ha dit...

m'agrada això que dius: "mira dins seu", és una expressió molt descriptiva d'aquest quadre :)

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Jo crec que alguns solitaris estem molt ben acompanyats.

Olga Xirinacs ha dit...

Va per Arare: jo tampoc no he estat mai sola, i això que tinc vocació contemplativa. A causa de la companyia contínua apreciem més les hores que podem assaborir la solitud.
Hi ha un llibre memorable que es diu "El quadern prohibit", també portat al cinema, on la dona mestressa de casa que s'atreveix a escriure un dietari per a ella sola arriba asentir-se'n culpable... imagina't.
També apreciem les hores de solitud perquè sabem que la companyia ens envolta.
*
Per a Clídice, hi ha un verb que es fa servir poc, entotsolat, i equival al castellà "ensimismado", Mirant cap a ell mateix, endins.
*
Per a l'Agutzil, aquest és un joc de paraules i significa que no et vols mullar massa a donar opinió, però ja s'entén que les multituds no et van.