ÚLTIMES CLARORS


*
Començo una sèrie de collages per a un àlbum que es dirà “Últimes clarors”.

No sabem quan veurem les últimes, però sí que en tenim de premonitòries cada capvespre, quan alcem els ulls i veiem que els color ens abandonen com una amant esquiva; quan comencen a dominar les ombres variables i arriba el temor: hi aniríem darrere en una aventura impossible i, resignats, ens sotmetem a les llums igualadores i immòbils que ens permeten, encara, escriure.

Llum tan enyoradissa, tan desoladorament freda, tan certa com un poema de Vinyoli. Últimes clarors amb ocells foscos; petites sentències que s’emporten l’esperança dels nostres ulls, presos cada dia en un cicle inevitable. Provaré de retenir-les i, dins, cada moment amable abans del definitiu.
*
*
*
Collage d'OX.

4 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

No voldría ser banal amb el comentari, però just abans de veure aquest primer collage observaba la claror primera que s'escola per la finestra.
Un fragment de text, evocador per un collage que fa una barreja perfecta de l'am que representa seguir les impossibilitats.

Una abraçada.

Clidice ha dit...

seguirem els teus passos, segurament perquè ens cal la literatura per endolcir-les

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Bella i treballada plasticitat, la que mostra la imatge, com també són agraciades les reflexions sobre les llums i les ombres.
Sobre el moment final, no cal pensar-hi, si no és per renovar forces.

poesiaula ha dit...

Tot es una història de llums,
del llindar dels seu noms,
d'una mirada precissa
i de saber gestionar bé els mots.

Un plaer llegir-te.

Isabel