PAUL AUSTER I LES FESTES DE NADAL


*
Paul Auster és adorat pels pseudo-progres catalans, que l’han fet intocable. Tinc llibres seus des que es va començar a introduir al país. Però estic d’acord amb Matthew Tree quan en parlava fa pocs dies al diari: Auster es repeteix, és el seu propi mirall, és el seu personatge a primera, segona o tercera fila. Esgota els seus arguments si és que alguna vegada n’ha tingut. És el fantasma que ell mateix descriu.

Paul Auster forma part de la progressia paisatgística de Nova York, amb la seva dona, la noruega Siri Hustveedt, si a hores d’ara encara són parella. Els pseudo-progres catalans, enlluernats, no s’adonen que cauen en la paradoxa i en l’absurd quan veneren la parella i alhora reneguen de les nostres festes de Nadal. Siri i tota la colla les celebren més que ningú; segueixen les tradicions noruegues i americanes, fan galetes, encenen espelmes, canten, es posen corones, en fi, segons els seus escrits –d’ella- són el prototip vivent del que els seus admiradors d’aquí rebutgen fent fàstics i expressant-los als diaris. Fot-li gastos, que deia aquell.

Per això avui proposo aquest collage per a petits i grans: Reis savis, patges, l’àngel guia amb l’estrella, camells, cavalls, elefants, girafa, tortell de Reis, menjar per ses Majestats i pels patges, les sabatetes a punt, els regals, la nena que vol saber, il·lusionada, i guaita atenta darrere de la porta. Tot és una realitat: els Reis són al santoral i l’esperança sempre la portem dins, com els infants que som i que no volem abandonar. El vertader progrés consisteix a construir i evolucionar sabent que hem heretat uns rics fonaments que ens enforteixen.
*
*
*
Autobiografia: Nit de Reis. Collage d'OX.

4 comentaris:

Arare ha dit...

Com ho saps, que Auster no m'agrada gens ni mica, eh? eh? eh?

:D

Bons Reis, Olga!

Júlia ha dit...

Auster té de tot, però aquí l'hem sacralitzat amb esposa inclosa. Tens raó en afirmar que molts d'aquests ídols de la progressia precisament no responen a allò que la progressia predica.

Sobre el posat babau amb segons quins escriptors estrangers, tots ells respectables, només cal pensar en les cues que el Murakami va provocar o en com, fa anys,pels vuitanta, es va convidar amb despeses pagades al de moda d'aleshores, Leavitt, del qual ara no es parla gens, per cert.

Coses del país. Ai,n'hi ha tantes, d'aquest estil!I no només en el camp literari, en l'artístic en general, en l'arquitectònic, fins i tot en el gastronòmic...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

M'agraden les tradicions, però em sobren les festes que han degenerat cap el consum. Al senyor Auster el conec ben poc, tot i que al ser estranger és fàcil que les nostres patum de fireta l'hagin idealitzat.

Clidice ha dit...

el meu ordinador em diu que no tinc cap llibre d'Auster, o sigui que el més probable és que tampoc l'hagi llegit mai. Com què en parla tothom de fa tant de temps, a mi m'agafa com urticària i vaig esquivant-lo. Amb el teu post em reafirmo una mica més en els meus principis. La gent sol confondre els termes, si no t'agraden els costums heretats no cal que canviïs un ídol per un altre.