CULTURA ROMANA


*
Durant el pas de la cavalcada per la ciutat de Tarragona, un pintoresc senyor de l’organització, amb bigotis i ulleres, amb gorra de vellut, vestit amb capa granat, i seguit pels càmeres de la tele s’esforçava a explicar als televidents de TVE la Tarragona romana. Nosaltres ho vèiem des de casa en retransmissió directa. L’home portava tres grans cartells amb unes frases en llatí. Primer ha preguntat a un armat romà que muntava un preciós cavall: “¿vostè, que és romà, deu saber què vol dir aquesta frase, ALEA JACTA EST ?” “No, señor, yo no sé latín”, ha somrigut el jove “romà”, davant del públic enganyat.

Després ha ensenyat una altra frase a una senyora comprimida entre el públic: “ ¿Sap què vol dir ERRARE HUMANUM EST, senyora?” “No señor, es que yo no soy catalana, ¿sabe?“. “Però això és llatí...” “Sí, ya, sólo sé una palabra que canto, y es Kyrieleison.” Llavors la dona es posa a cantar allargant la eeeeeee, amb riota de tothom. Però resulta que precisament aquesta paraula és grega, cosa que no aclareix el savi de la capa. El del bigoti no es dóna per vençut i se’n va a trobar un home jove que portava un nen i, en mig de la gernació, li engalta la tercera frase brandant el cartell: “Senyor, digui’m què significa MENS SANA IN CORPORE SANO, perquè això sí que es diu molt sovint.” L’examinat fa cara d’estranyesa, dubta, la tele allà enfocant el pobre home, que sols sap farfullar: “sana... sana...”, sense aclarir res.

Aquesta és la nostra cultura popular, començant pel senyor de la capa que ha fet el ridícul ell i l’ha fet fer als pobres innocents.
*
*
*
Dibuix de Contes de Calleja.



8 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El nivell cultural de la majoria de la població és pobre i des dels mitjans de comunicació se’ns ofereixen productes destinats a satisfer el desig d’entreteniment, que no d’adquirir coneixements.
Òrfens de lideratges culturals que ens ajudin a ser millors, ens movem entre la misèria i ens encaminem cap a la decrepitud, amb l’únic consol estúpid que es tracta d’un mal general.

Teresa ha dit...

El nivell general de coneixements s'ha empobrit molt, és cosa certa.
I això fa rumiar molt. Per segons quins escriptors i periodistes d'opinió és una catàstrofe. Aviat no s'entendran les referències una mica cultes en el text...

Clidice ha dit...

Com més illetrats, més manipulables. Aquesta és una equació fàcil que els que ens governen tenen molt clara de fa molt de temps. No sé que hagués passat si hagués succeït el mateix fa cinquanta anys enrere. Penso que encara menys persones, si és possible, ho haguessin encertat. Sempre hi ha hagut aquesta diferència entre els que tenen accés a la cultura i els que no. Ara, amb l'escolarització obligatòria ens sembla que tothom ha de "saber". Però no oblidem que el llatí i la cultura llatina ja fa temps que estan bandejats de les aules.

Júlia ha dit...

No val insistir, però ho faré. Es va bandejar alegrement el grec i llatí, vam acceptar com una gran modernització l'oblit total dels rituals religiosos en llatí, fins i tot la gent que no havia estudiat coneixia el significat d'aquestes frases, fa anys, eren 'populars'.

També probablement se saben avui coses que abans s'ignoraven, ho admeto.

Fins i tot l'entreteniment ha perdut el gust per la 'cultureta', només cal veure els concursos de la tele. I això que quan en fan algun 'a l'estil d'abans' té èxit i tot.

Crec que moltes generacions que ja pateixen aquesta ignorància, en la qual potser tenim alguna culpa els grans (l'excés ens va empatxar i van confondre formes i fons), senyoregen avui les càtedres universitàries, per tant, em temo que la cosa és greu.

Júlia ha dit...

De tota manera no estic massa d'acord amb el que diu Clídice dels illetrats manipulables, molts pro-nazis tenien una gran cultura. No sempre això que entenem per cultura i que té milers de definicions ens fa lliures, depèn de molts factors.

Alemanya era un país molt culte,per cert, fins i tot en els seus mals temps ombrívols.

Olga Xirinacs ha dit...

Certament no s'espera que tothom se sàpiga de memòria l'"Aurea Dicta". Però si mirem pel·lícules de nivell mitjà i a vegades baix, americanes, sentirem que esmenten Shackespeare, la Bíblia i altres elements que aquí seria impensable trobar ni en boca de científics (ara parlo de CSI, per a públic de masses). I és que americans, anglosaxons, alemanys i eslaus es prenen la seva formació literària molt seriosament. Mentre aquí passem de tot i a alguns ens cau la cara de vergonya aliena.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Això passa per no llegir l'Astèrix...

Olga Xirinacs ha dit...

Molt bona, aquesta última, sense desmerèixer les altres digníssimes i argumentades respostes.