SOL DE REIS


*
Sol gloriós, sol de Reis. El mestral s’emporta restes de paper virolat estripat amb pressa, cintes de colors i el fum oliós de la xurreria, que empudega fins el quart pis del pàrquing. Les il·lusions ja s’han desfet com els núvols escassos i els cotxes aixafen els caramels tous abandonats en la cavalcada. Silenci. Un àngel ha perdut les ales blanques en un balcó: pengen, ja eixutes de la pluja d’ahir. Potser les prendrà de nou i ell ara dorm en un llit estrany.
*
*
*
Des de casa. OX.

4 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

Estimada Olga, quin goig poder tornar a llegir un teu poema, un poema en prosa, en aquest cas. Un petó ben fort!

Francesc Mompó ha dit...

Dolcet com un sospir s'assumpció.
Salut i Terra

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Dia gloriós en quan a clima que podem gaudir amb plena salut. Es pot demanar més?

Teresa ha dit...

Festa de l'Epifania. La gent que rebutja a ulls clucs el de casa i accepta a ulls clucs el de fora, tot i que no ho entén perquè no ha fet créixer les arrels de casa, no en sap gaire res, de l'Epifania. I tanta falta que ens fa!
Bon dia de Reis!