SAVIESA


*
Quan naixem, algú invoca per a nosaltres dons diferents que hauran de fruitar al llarg de les nostres vides. Mags, àngels, fades, sants, la capa aèria de l’univers on vivim, composta d’éssers amb els que dialoguem de continu, ens acompanya, vigila, vetlla, aconsella. El consell pot ser bo o dolent, depèn de qui el dóna.

Aquest nadó és l’any nou, 2010. Interpreto que el Mag de la Saviesa és vora el bressol invocant aquest do tan escàs com les matèries més preuades que s’extreuen de l’entranya mineral de la Terra. Així sigui, que d’altra manera aniríem.
*
*
*
Dibuix dels Contes de Calleja.



5 comentaris:

Júlia ha dit...

Ai, massa saviesa també és perillosa. De fet, els dons dels mags sovint tenen un rerefons ombrívol...

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Senyora Olga,
el nostre amic Josep, quan va nàixer, va ser beneit per una senyora que tenia fama de sanadora. Des d’aleshores les persones que ho saben distingir diuen que té aura, cosa que jo, pobre servidor municipal, no puc corroborar.

Clidice ha dit...

És important que els augurs facin les seves prediccions i els mags protegeixin els nou nats :) M'ha encantat que sigui d'en Calleja la il·lustració, per allò de la dita :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

"Vanita vanitatis et omnia vanitas" seguint la linia del post d'ahir. Estic d'accord estic amb el que va dir Cohèlet, que la saviesa provoca dolor.

Arare ha dit...

Tens més Qüento que Calleja, hehehe...

Sempre aprenc, aquí!