TITELLES


*

A la bona gent li cau la bava de contemplar els seus reis, princeses, famosos, estafadors, banquers, futbolistes i polítics com es gasten els milions d’euros amb què el mateix poble els manté. Es lamentaran que la pensió no arriba i que l’atur els destrueix, però la televisió i la revista del cor els compensaran de tanta desgràcia. La gent no s’adona que són titelles en mans expertes que estiren els fils amagats a l’ombra.

Pel que fa a Haití, he sentit dir a la bona gent: “Molt parlar però no fem res”. ¿D’on ens pensem que surten els diners destinats als ajuts humanitaris? ¿De la butxaca dels polítics o dels famosos? Surten de les nostres, dels nostres impostos; ja ho crec, que contribuïm, i molt. La hipocresia vergonyosa dels que actuen a l’ombra és aprofitar-se de nosaltres per al seu guany i distracció, som els seus titelles, i damunt aconsegueixen que ens sentim culpables.
*
*
*
Titella veneciana del s. XIX.

8 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Sempre s’ha vist que hi ha persones que fan veure que treballen i ajuden, però la feina la fem els de sempre. Fa anys, un dia que vaig anar a Tarragona, unes senyores carregades de joies i embolicades en costosos abrics de pells demanaven diners a les persones que transitaven per la Rambla. A canvi els donaven una petita enganxina. On van anar parar aquells diners? I quants se’n van quedar pel camí?

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Absolutament d'acord, amb el post i el comentari.

Mon ha dit...

D'entrada pel titol em pensava que parlaves del anunci de Carrefour, on el món titellaire ( del qual formo part) en surt mal parat. Per una altra banda, és curiós que sempre fem servir l'expressió: és un titella o un pallasso per qualificar a personatges impresentables com els que descrius o de vegades directament com un insult: Ets un pallasso! Pobres pallassos!
De totes totes, estic totalment d'acord amb el que exposes.

Clidice ha dit...

I els medis de comunicació s'apleguen a redós de tota la farfatalla dels famosos i ens endossen reportatges destinats a fer-nos sentir culpables per la misèria dels nostres congèneres, mentre ells, els famosets, fan col·lectes i donacions i queden com uns reis.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jo penso el mateix, però des que el món és món a estat així. "Panem et circenses", així tots contents.

lesneus ha dit...

El circ dels horrors, sempre tan present al nostre voltant. Com ho faràn per dormir? d´acord amb els punts i les comes.

Olga Xirinacs ha dit...

No vull ofendre ningú, Mon. L'univers dels titelles el podem interpretar de formes diferents: si es refereix a teatre, admirem els que el saben representar amb art.
Però és una convenció social molt arrelada que un titella és algú que es deixa manipular, i així ho interpreta el poble.
No he vist l'anunci de Carrefour.

Mon ha dit...

No, no ho deia per tu. Era una mena de reflexió en veu alta que em feia. Jo mateix estic fart d'utilitzar l'expressió.