HISTÒRIES DE LLAMÀNTOLS


*
Aquestes festes passades el nostre llamàntol, Ostixec, es va dedicar més que mai a la lectura, perquè tanta musiqueta i brogit de Nadal el neguitejaven. Li vam deixar històries de gestes navals perquè es trobés en el seu ambient.

Araceli, que passava uns dies amb nosaltres, també es tancava a la biblioteca perquè li agradava remenar llibres dels que abans se’n deien prohibits; però a casa mai no hi ha hagut mai censura i ella anava fent.

Vet aquí que el llamàntol, de veure-la tan aplicada, se’n va enamorar. És allò que els llibres uneixen i el llegir enganxa. Fins i tot ens va agafar un barret de l’armari pensant-se que lluiria més davant de la noia. Araceli el deixava fer, divertida. Un dia, Ostixec va avançar una de les mordasses demanant permís per fer una carícia a Araceli. Com que la noia és valenta, es va deixar passar la cuirassa polida per la cara i els cabells, amb gust, mentre a Ostixec els ulls encara se li tornaven més petits.

Com que Araceli veia que Ostixec es posava vermell per moments, va agafar un ventall de la vitrina i el va començar a ventar, per allò de les sufocacions amoroses, ja se sap.

Quan Araceli va haver de marxar per final de vacances, Ostixec es va cargolar i amb prou feines menjava. Malalt d’amor, vam pensar. Fins que un dia, per un detall sense importància, vam notar que l’enyorança ja li havia passat: es va cagar en el barret que ens havia agafat per lluir-se.
*
*
*
Collage d'OX.

5 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Senyora Olga,
Si a casa meva entra un llamàntol que es diu Ostixec i se’m caga al barret, jo li deixaria anar un bon renec: Mecagonlosti!

Olga Xirinacs ha dit...

Mol bona, molt bona, senyor agutzil.

Clidice ha dit...

ja se sap, els llamàntols solen ser força inconstants en les coses de l'amor. Vaja, del tot pràctics. :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La imaginació no té límits.
Sort d'això. Per als llamàntols no hi ha res impossible i per als escriptors/es tampoc.

Montse ha dit...

Quin llamàntol més enamoradís i caganer, Olga!
I lletraferit!!!