VERMUT I DINAR


*
Conversem amb el venedor de fruita i verdura, home eixerit i competent, amb el seu punt d’ironia ben dosificada. Té la botiga vora el mercat. No hi ha altres clients i parlem de la situació social, de l’IVA, dels sindicats, de la inoperància fatxenda dels polítics. “Tarragona és la ciutat on més pugen els preus dels aliments: un 3,8 %. En canvi a nivell estatal han caigut un 1,6 de mitjana.” Això afirma el Ministeri d’ Indústria, segons la premsa.

- Home, ningú hauria dit que hi ha crisi. Durant els 11 dies de la festa major, terrasses i més terrasses, moltes d’improvisades per acollir la gernació, no donaven l’abast servint dia i nit cervesa, xartrès i tot el que la gent es podia tirar gola avall – li comento a l’amo del negoci.

- Pregunti als botiguers del voltant, i jo mateix li puc assegurar amb la meva experiència: les vendes de productes alimentaris han baixat un 50 per cent. El vermut i la “farra” se’ls treuen del menjar. No mengen.

Així de categòric es mostra aquest home discret i decidit. Me’l crec. Som un poble alegre on, sols es pugui beure, encara besarem les mans als polítics que ens ofeguen.
*
*
*
Collage-punt de llibre d'O.X.

4 comentaris:

Emetorr1714 ha dit...

Doncs jo m'estic de tot per poder arrivar a fí de mes.
De tot esclar que no siguin queviures.

Una encaixada Olga

Manel Aljama ha dit...

"Som un poble alegre on, sols es pugui beure, encara besarem les mans als polítics que ens ofeguen."

Deu ser degut a la climatologia! Només cal recordar, farà cosa de 2 anys o més, quan a França es manifestava el jovent contra la reforma educativa privatitzadora i contra els "contractes-basura".

Aqui, el jovent es manifestava contra la prohibició del "botellón".

manel (El viatger )

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És cert, recordo quan parlava amb altres botiguers (no fa massa) i tots coincidiem en que havien baixat les vendes un entre un 30 i un 50%, en canvi, els bars estàn igual de plens que sempre.

A mi em sobtava veure baixar a gairebé tothom amb gelats de la Jijonenca, que no són barats, i després a mi se'm queixaven del preu d'un conte (la majoria eren entre 6€ i 10€). Un gelat per cada nen, més el del pare i el de la mare, ja són prop de 12€ i te'ls menges en 10 minuts... el cas és que la Jijonenca té ja dos locals, i de bars que tanquin em sembla que hi ha poquets.

Montse ha dit...

Recordes allò de "Si tenen més, que sopin dues vegades"?

Em sembla que aviat s'haurà de rifar a veure a qui li toca sopar a la família, si continuen ofegant!

Les grans superfícies es mengen les petites botigues de tota la vida, però em temo que no és només d'això, del que es queixen, sinó del maltractament al petit (de vegades ínfim) empresari... i en canvi, mira com protegeixen les grans fortunes perquè no marxin del país... en fi...