MIQUEL, FORÇA AL BRAÇ


*
Aquest és Miquel, un català universal que, fent trio amb els seus amics Rafael i Gabriel, tots tres ben coneguts com a missatgers potents, intenta segar el caparrot de la bèstia negra que ens mossega, que ens clava la punta de... la cua, que baveja pensant quants pobrets catalans es podrà engolir de cop.

Avui és el seu sant i se’l veu més actiu. Però que se sàpiga, el poderós arcàngel encara no ha aconseguit escapçar l’animalot furiós, i fa segles que ho prova. Potser li falta empenta. ¿I si l’ajudéssim a clavar la falç, perdó, vull dir l’espasa, d’una vegada?
*
*
*
Collage d'O.X.

5 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Quan vaig posar-me a treballar per l’Ajuntament de Rocaura, vaig regalar als amics pagesos totes les eines que fins aleshores havia utilitzat al camp; amb tot, vaig guardar-me la falç, amb el ferm propòsit d’utilitzar-la.

Teresa ha dit...

Un bon arcàngel devem tenir, quan amb 300 anys no ens han pogut donar l'estocada definitiva, com voldrien. Durant tot aquest temps, els bons catalans han ajudat l'arcàngel a fer la seva feina...
Estem tots cansats?
Els cansats fan la feina, diu el meu pare que té 90 anys i mai no ha parat de treballar des dels 9 anys.

Manel Aljama ha dit...

Jo en penso el gairebé el mateix que la Teresa. No em queda gaire per afegir. Si després de 300 anys no ens han acabat d'eliminar...

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
...

fandestéphane ha dit...

Jo l'ajudo a clavar la falç, Olga.
No demanis perdó que no t'equivocas
pas al enumenar-la.

salutacions

Fina ha dit...

El meu pare va néixer en un dia com aquest, però no li van posar Miquel de nom, sinó Salvador...

On s'ha de signar, Olga?