ÉREM AIXÍ


*
Aquest és un jurament escolta. Jo sóc la del vestit de quadres, Cap d’Agrupament i Cap de Demarcació de Guies Sant Jordi. 1972. La petita que fa el jurament és la meva filla gran, Neus, ara àvia del nostre besnét. El consiliari, mossèn Salvador Figueres, un progressista.

Socialment, vaig fer el que se’m va demanar, i crec en l’educació i el lleure responsable i ben portat. No era fàcil la dedicació, amb tres fills, però érem més joves. Ara la néta Júlia també és escolta a Cambrils (Baix Camp). La meva felicitació i els meus ànims a tots els caps escoltes que tan bé porten aquesta feina a través dels anys.

Una vegada, a casa de la Maria Aurèlia Capmany, amb qui érem amigues i que va viure a Tarragona, li vaig explicar que em dedicava a l’Escoltisme. Eixuta, em va engegar: “L’Escoltisme és nefast.” A la vista de tanta amabilitat, no vaig tornar a casa seva.
*
*
*
Foto d'arxiu familiar.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Vaig ser escolta. I sempre m'ha semblat que era una bona escola de formació humana. Això que ara tant se'n lamenta la manca: valors universals incardinats segons el lloc. No és el mateix Anglaterra que Catalunya.
En el cas de Catalunya va tenir un plus especial: en conèixer el país a través d'excursions i campaments, ens el va fer estimar d'una manera més conscient (també amb consciència política).

Manel Aljama ha dit...

Jo ni vaig poder plantejar-m'ho. En el barri on vaig crèixer només coneixia aquells fatxes de la camisa blava. Amb el temps, un també té una edat, em va fer gràcia una definició d'escolta que vaig llegir:
"nen vestit d'imbècil a càrrec d'un imbècil vestit de nen"

Tot canvia i et fas vell. I resulta que segueixes sent contrari al exèrcit però a definició ja no et fa gràcia.

Fins que un dia que no et cedeixen el pas per la dreta, els que pugen no et deixen baixar del tren i tantes altres mostres de mala educació, arribes a la conclusió que el servei militar, l'escoltisme, o un voluntariat que ensenyi els valors de solidaritat, urbanitat i bones maneres ens cal.

Més que mai.

Felicitats, Olga.
Has d'estar orgullosa que has transmet uns valors humans i rectes que permeten els teus descendents actuar sempre amb el millor criteri.

Manel ( http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/ )