ONZE DE SETEMBRE


*
No se sap si riure o plorar. Mals pronòstics polítics/socials/sanitaris.

Avui alguns grups cantaran l’himne. El més ben trobat, l’alemany, que es basa en un deliciós quartet de Haydn. Després el rus, en tota la seva solemnitat. El nostre, pobret i violent. En canvi, el Cant de la Senyera de l’Orfeó Català és una peça magnífica. Però aquí no sabem triar gaire bé.

Com que tenim el refrany “qui canta el seu mal espanta”, cantem, cantem, que l’estiu s’acaba.
*
*
*
Postal de festeig dels meus avis.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Malgrat tot: BONA DIADA :)

El mosquit i el camell ha dit...

Tens raó, però la veritat és que el cant de la senyera és força difícil de cantar, i això no ajuda gaire. És clar que avui ja ningú no canta. Només a missa es continua cultivant això amb la gent que anem quedant... Com a molt l'himne del Barça...
Bona diada!
Mercè

Agnès S. ha dit...

Visca Catalunya!
La postal, aquestes postals, em tenen enamorada!
Tens un tresor!

Júlia ha dit...

No m'agraden els himnes ni les celebracions de batalles, encara que siguin batalles perdudes. Pel que fa al 'nostre' cada vegada em fa més angúnia cantar-lo, s'hauria hagut de trobar una cosa més 'actual', amb menys cops de falç.

Thera ha dit...

Sigui quin sigui, soni com soni, no està malament un dia per a una celebració. Fem país que prou que fa falta!!! Encara que ho fem cada dia... Espero que hagis passat una Bona Diada.

Manel Aljama ha dit...

Qui no es mou s'estingueix. Això ja ho demostrà Darwin... Vull dir que entre un himne d'una derrota i un cant que tot i qué és difícil, provoca crec, molta més empatia en l'audiència que no en sap res de la nostra història. Potser sí que és hora de fer un moviment, de canviar alguna cosa...