ARA CAP AQUÍ...


*
Sovint se’ns demana que renovem la nostra fe. Que fem actes de fe, és a dir, que ens declarem fidels. Que sortim amb estendards, paperetes, banderes, uniformes, samarretes, etc. etc. a declarar que som bons partidaris, creients, ciutadans, congregants, votants, feligresos, usuaris, consumidors, etc. etc.

Les votacions es convoquen per mesurar aproximadament la fe en alguna cosa o ideal, menys a l’Església Catòlica, que no n’admet i la dóna per suposada.

Ara una votació aquí, ara una altra allà, ara el poble cap aquí, ara el poble cap allà. Tot aquest moviment em recorda l’excel·lent pintor Francesc Espriu. Li agradava crear quadres de grans dimensions amb dos bàndols que anaven a enfrontar-se: els partidaris d’”això” contra els partidaris d’”allò”, a peu o a cavall, sempre amb els estendards a punt. Confrontacions, aldarulls. Francesc Espriu estimava la pau.
*
*
Esperant ordres. OX.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

curiosa aquesta necessitat de "pertànyer" a un bàndol i negar la legitimitat de l'altre i com ens afecta. Però hi ha coses que no es poden evitar. :)

Montse/Arare ha dit...

Em sembla que el sentiment de pertinença a un grup és tan vell com la humanitat! la llàstima és que els grups s'enfrontin entre ells per reafirmar la seva identitat, tchts,tchts,tchts...

Fina ha dit...

Els grups serveixen per defensar-se també, no només per reafirmar la seva identitat.Que els animals,a part de l'home, això, ho fan diàriament a la natura, per una qüestió simple de supervivència. I no hi entenen de política o de música o de literatura o d'art,per exemple, mons ,tots ells ,fortament de bàndols.Que els cap aquí o cap allà estan a tot arreu.I la necessitat de sentir-se acompanyat o protegit a part de ser útil ,és agradable.

Glups, que em mato. :-)

Una curiositat: la paraula que em demana el teu bloc per poder publicar el meu comentari és "proadect".
Trobo que té la seva gràcia. :-)