MAGDALENA


*
Us presento una amiga: Magdalena, la que és santa per amor. Aquesta figura forma part de la capella del Sant Sepulcre, a la catedral de Tarragona on, entre discretes llànties votives set personatges en penombra vetllen el cos de Jesús en sepulcre de vidre. La urna descansa sobre un sarcòfag romà del s. IV, i el grup escultòric és del s. XV.

Amb aquesta vella amiga, la bella Magdalena, he conversat moltes vegades. Totes les imatges miren Jesús difunt, però ella alça el cap i sembla absent, com si pensés en una altra cosa. O en alguna possibilitat més enllà. O descansés en el record dels tres anys que acabaven de tancar-se amb la mort cruel de l’estimat. ¿Què veus, Magdalena? ¿Penses que el tornaràs a trobar, tal com ell va dir? L’amor no perd mai l’esperança, i quan et van esculpir tu encara no sabies... Però ara ja ho saps, i per això la teva cara és la més bella.
*
*
*
Maria Magdalena, al Sant Sepulcre de la catedral de Tarragona.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Magdalena, la deixebla preferida, l'estimada. Els apòstols en van tenir gelosia, i la van apartar tant com van poder i durant segles l'Església l'ha tingut com una prostituta penedida. És fantàstica la doble moral masculina: margina la prostituta, però se'n serveix. Quan acabarà, tot això?

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

El dia que es legalitzi la prostitució