OCTUBRE A LA NACIÓ


*
Octubre ens porta les primeres ombres. Gairebé incrèduls, passem el full del calendari. Com passem els fulls dels llibres nous i vells que ens seran amics. Mes en què els estudiants descobriran un racó de món per afegir a la seva vida, i aquest racó l’explicaran les seves lectures.

Divagarem tots sobre els mapes. Els adults, per recordar viatges recents i projectar els nous, tots per sobre i per sota del temps present que es mostra aspre i incòmode. L’estudiant s’encantarà un moment sobre els noms que no coneix i les noves nacions independents.

Un grup de gent, més aviat escàs a la vista dels resultats, pensarem que alguna de les nacions independents podria haver estat la nostra, i també deixarem anar la mirada sobre el mapa amb el desig insatisfet. Ombres blaves d'octubre.
*
*
*
Collage d'O.X.

7 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Per a fandestéphane, per la coincidència.

Fandestéphane, no he pogut obrir el teu blog. ¿Què passa?

No podré oblidar mai Stéphane Audran des que vaig veure l'impressionant: "El festí de Babette".

Teresa ha dit...

Independència, ai! Ara com ara, a casa nostra només ho pot ser el pensament..., i encara. Entre altres dictadures subtils estem sota el regnat del pensament únic!

l'agutzil de Rocaura ha dit...

De la mateixa forma que allò que no passa en tota una vida pot esdevenir en un instant, hem de confiar que, malgrat portem tres-cents anys de domini, la independència pot arribar en qualsevol moment. Les bases morals i la nació ja hi són de fa més de mil anys; ara només cal esperar el moment. No recordeu com era Iugoslàvia fa uns anys? I Txecoslovàquia? I la URRS, els Països Bàltics... Que ningú ho dubti: arribarà l’hora!

fandestéphane ha dit...

Estimada Olga, gracies per voler visitarme al blog. He de dirte que está sense entrades. Diguem que no tinc temps i a vegades ni ganes, (moltes vegades) peró potser aviat...

Jo no l'oblido mai, des de 1971 que vaig veure Le Boucher i tinc quasi tota la seva filmografía vista varias vegades, algunes fins i tot multíssimes vegades.
El Festí de Babette es una gran pel.lícula, meravellosa i emotiva.
I la Stéphane está extraordinaria, i m'emociona fins i tot.
Va conquerir el premi a la millor actriu als Festivals de Londres, Copenague, Italia i nominada als Bafta entre altres per aquesta pel.lícula.
Et recomano totes les pel.lícules del seu ex marit Claude Chabrol en que élla apareix (23 en total).
I també la de Buñuel, El discret encant de la burgesia.
De l'etapa de la nouvelle vague, et destacaría: Les cuosins 1959, Les bonnes femmes 1960, Paris vu par... 1965, Las ciervas 1968, La mujer infiel 1969, EL CARNICERO 1970, (me possat d'empeus, la seva obra mestra), La ruptura 1970, El discret... 1972, etc etc.
Peró en la que per a mí está mes atractiva es en l'española de J.L. Borau "Hay que matar a B" de 1975, ves per on...
I podría seguir fins a les 84...

El 2 de novembre fará 77 anys i encara conserva l'encant que va fer que m'enamorés d'élla.

Una abraçada

Clidice ha dit...

no cal perdre l'esperança, malgrat que sigui octubre, o potser perquè ho és i a fora hi ha la tempesta i el vent que fa doblegar els arbres ...

Fina ha dit...

Doncs mira, jo cada dia sóc més optimista, malgrat tot.

Ah, una gran pel.lícula "El festí de Babette", em va encantar.Perdoneu la intromissió.

fandestéphane ha dit...

Ja he tingut ganes i temps.
Peró no sé fins quant...

Petons

PD: perdona el meu catalá escrit, peró a mi només em varen ensenyar
l'espanyol i malament.
Ho tinc que anar aprenent tot sols.
I amb un diccionari, esclar.