*
Mont-ral, 19-9-10
*
Avui us ofereixo el contrast de colors que la Natura disposa en les seves obres sempre admirables.
Divendres, dia 17, a Mont-ral va fer una tempesta impressionant, amb prolongat parament elèctric, pluja abundosa i calamarsa. Un racó del nostre jardí mostra la calamarsa que lapida les petúnies i els cosmos florits i els masega sense pietat, com un vestit de seda estripat després d’una orgia. Blancs cristalls glaçats, diamants fugaços, admirats per pocs i temuts per molts.
Aquest dissabte el bosc és net i brillant, amb la pinassa arrossegada formant ones encallades a les arrels del camí. Amples tolls serveixen d’esbarjo als senglars, que s’hi rabegen amb gust. A més de senglars i guineus hi ha cabres, i la imatge negra i arrodonida dels cagallons ben formats és el contrast que us deia: blanc i negre. Avui no parlo de matisos.
*
Fotos V. Roca
Mont-ral, 19-9-10
*
Avui us ofereixo el contrast de colors que la Natura disposa en les seves obres sempre admirables.
Divendres, dia 17, a Mont-ral va fer una tempesta impressionant, amb prolongat parament elèctric, pluja abundosa i calamarsa. Un racó del nostre jardí mostra la calamarsa que lapida les petúnies i els cosmos florits i els masega sense pietat, com un vestit de seda estripat després d’una orgia. Blancs cristalls glaçats, diamants fugaços, admirats per pocs i temuts per molts.
Aquest dissabte el bosc és net i brillant, amb la pinassa arrossegada formant ones encallades a les arrels del camí. Amples tolls serveixen d’esbarjo als senglars, que s’hi rabegen amb gust. A més de senglars i guineus hi ha cabres, i la imatge negra i arrodonida dels cagallons ben formats és el contrast que us deia: blanc i negre. Avui no parlo de matisos.
*
Fotos V. Roca
3 comentaris:
La natura, sempre amb el seu equilibri.
Una de les moltes coses que m'has ensenyat, Olga, és a entretenir-me una mica a observar la natura i has pal·liat en mi aquest crim que comet la ciutat contra els nens i els urbanites, i que és que no sapiguem distingir més que un parell d'arbres i potser alguna flor... A mi, la poesia, la teva i la que he escrit gràcies a tu, m'ha reconciliat amb la natura i m'hi ha retornat.
La natura és magistral... Observar-la és fonamental per començar a entendre de què va la pel.lícula de la vida...
Publica un comentari a l'entrada