BELLÍSSIMA AMIGA DE SETEMBRE


*
Mont-ral, 8-9-10
*
Amiga, ha passat la tempesta que va enfosquir alguns moments del nostre dia. Ara les clarors augustes de setembre vesteixen un cel llargament esperat. Et veig lleument inclinada, els ulls atents i els llavis a punt d’encetar un mig somriure trist. ¿Saps per què? Perquè mires el futur i, en el teu interior confortable i amable, saps que ja has transitat una bastant llarga vida i sents pietat pels que encara l’han de viure; pels que comencen, pels que lluiten, pels que s’han d’obrir pas fins arribar al punt on tu et trobes ara. Compassió pels infants que han de matinar en habitacions fredes i, febles, carregar els seus pobres ossos amb la tasca del dia, com fa notar R. M. Rilke als “Quaderns de Malte” amb frases d’empatia.

Les últimes llums et permeten veure l’extensió del camí que t’ha fet lliure. Sigues feliç, bellíssima amiga de setembre.
*
Collage d’OX per a la col·lecció “Últimes llums”.

5 comentaris:

Israel Clarà ha dit...

Fantàstic post el d'avui, Olga, i preciosa també la imatge. Deixa'm dir-te que m'agradaria poder acompanyar aquesta teva amiga de setembre pel seu llarg camí durant molts anys i participar de glòries i meravelles que la vida, n'estic segur, encara li té reservades, perquè la a vida és una apassionant aventura amb la qual estem compromesos. Molts petons!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Setembre, a la Mediterrània, és un mes deliciós. Plou, trona, llampega i fa bon temps. I amb una llum espectacular!
Per això les dames de la poesia li escriuen versos.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Unes últimes llums carregades de nostàlgia. Exquisita imatge la que ens regales. Gràcies!

Núria ha dit...

Setembre... certa nostàlgia d'estius fugissers ; promeses de noves tardors. Setembre es mereix les teves paraules bellíssimes, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, la llum i els contrallums de setembre, quina meravella!
Llegint el teu post i els diàlegs establerts en el teu blog, ja veig que ens declarem setembristes...