RETORN AL BALCÓ



*
Com no podia ser d’altra manera, el retorn al Balcó després de la llarga estada a Mont-ral ha estat com trobar cadàvers per tota la casa: el ‘router’ espatllat, segurament per un llamp, però sense que l’operari comparegui per canviar-lo: ai, l’addicció a Internet... Els dos congeladors es veu que també s’havien paralitzat i descongelat per tempesta; quan algú a mig estiu es va adonar que no hi havia llum a la nevera, va alçar l’interruptor sense comprovar res més i es va recongelar tot el que s’havia florit i podrit. L’aire condicionat també havia fet figa, però sembla que el van arreglar el mateix dia que tornàvem. Dic ‘sembla’ perquè encara no m’he atrevit a engegar-lo. Les dues piques de la cuina estan embussades al màxim. La màquina fregaplats fa un curtcircuit i salta el diferencial. La terrible traca amb “efecte terratrèmol” que van disparar diumenge passat va fer caure un quadre que va quedar matxucat i amagat darrere de l’escriptori, deixant un forat a la paret que no compreníem. M’he quedat perplexa com l’esquelet que mira les restes.

Avui per fi, ha arribat un ‘router’ nou per missatger i les instruccions per telèfon; després d’una llarga dosi de paciència per part de la noia de Telefònica que m’atenia, hem aconseguit que Internet funcionés. I aquí som el blog i jo en una situació anímica contradictòria, de paràlisi i treballs forçats.

La resposta del meu cos subscriu totalment la carta d’un lector de National Geographic que comenta un estudi sobre la son i l’estat de vigília: “ La investigació de la son seria més productiva si aquesta fos considerada com l’estat normal d’un organisme que es desperta per situar-se en posició d’alerta induït solament amb finalitats concretes, com alimentar-se, reproduir-se o defensar-se. Realment hi ha poques raons per mantenir-se despert, si no és en cas de necessitat. D’altra manera, la vigília plena constitueix una despesa d’energia. Els gats i els bebès ho saben.” A estalviar, doncs.
*
Dibuix de El Persas per a un conte dominical a l’Avui. L’esquelet d’Horaci és un personatge meu que apareix a contes i novel·les. És savi, amable i bon conversador.
*

5 comentaris:

Clidice ha dit...

vaja! quina tornada més accidentada! però bé, sembla que tot es va tornant a posar al seu lloc :)

Sandra ha dit...

El retorn al balcó, també és un retorn a la mirada interna, als records, les entranyes més afablement guardades. El retorn al balcó, també pren l'aire càlid de la tardor. Una abraçada, Olga. Tinc ganes de sentir els teus poemes.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí, quan una cosa s'espatlla, a vegades es dóna que se n'espatllen un munt en cadena. És com si les màquines estéssin connectades a una mena de vida que no podem controlar.
Benvinguda al Balcó amb la complicitat dels nous aparells...
Amb una abraçada,

Israel Clarà ha dit...

Amb tots els anys que fa que et conec, Olga, sí que és veritat que tant les teves anades com arribades a casa sempre han sigut apoteòsiques. Algun dia explica als lectors del blog quan se't va fotre enlaire el disc dur i no vas ser conscient de la possible "magnitud de la tragèdia". Petons!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Qui està de pega, amb els seus propis collons ensopega, però de ben segur aquest no és el teu cas.
Ben retrobada!